Afirma Alberto Fabra que el procés contra Camps és «quasi un circ». I això no és cert; puix, si l´expresident fa pallassades (s´hi mou, consulta el mòbil, gesticula i parla); l´exvicepresident fa piruetes acrobàtiques per desdir-se dels regals de la trama Gürtel; hackers fan màgia modificant factures en Forever Young; responsables del Consell confessen jocs malabars per atorgar contractes a Orange Market; i entre el públic assistent s´hi troba un trapezista de la política (Rafa Blasco), el lleó de la Metro encarnat pel pentinat de la Ciscar i rareses dignes del circ de Barnum, com «El pequeño Ruiseñor» de Xàtiva, Cotino el «Pío» (onomatopeia aviar que evoca «La gallina turuleta» dels pallassos de la tele) i «Doña Risa» que ben bé hi podria fer de dona barbuda; llavors, senyor Fabra, el judici no és quasi un circ. És un circ!

Cap novetat, doncs. Tot i que, lamentablement, el procés contra Camps només ocupa una pista de la gran carpa en què ha esdevingut aquest país. Un país que el PP ha governat seguint la màxima romana «pa i circ». Però això sí, poc de pa i molt de circ. Pocs avanços en educació, sanitat i serveis socials i molt de xou amb l´America´s Cup, Terra Mítica, Fórmula 1 i altres dispendis ruïnosos el nom dels quals no vull recordar (i que em disculpe Cervantes per copiar-li la frase).

«Si el populatxo vol circ i no l´importa la falta de pa, li donarem circ», pensaven els emperadors romans. I eixe ha sigut el breviari del campsisme que ha dut la ruïna al país. A Camps se´l jutja per acceptar regals, però en realitat se l´hauria de jutjar per malversar els diners públics i fer de la Generalitat un Titànic en busca del seu iceberg: festetes i saraus a bord mentres el capità, arrogant, es nega a canviar el rumb del vaixell. I ara, a fer equilibris circenses amb les finances perquè el Molt Inepte creia que la política era l´art de divertir el poble i no de dirigir-lo. Populisme barat que ha enlluernat cert electorat, però que pagarà tothom. I encara diuen que l´electorat mai no s´equivoca!