21 de enero de 2012
21.01.2012

En defensa dels valencians (I)

Lluís Bertomeu Torner

21.01.2012 | 06:30

El meu admirat Enric Juliana –propose des d'ací substituïm a l'inefable Jaume Mates com a ambaixador de les Valencies pel subdirector de La Vanguardia- escrivia la setmana passada sobre un possible gen mediterrani del deute, més encara virus... Catalunya, Comunitat Valenciana, Balears i Múrcia són les autonomies amb majors problemes financers en l'hora difícil d'Espanya.

Verdaderament estem davant d'un greu problema estructural dels territoris que contribuïxen a la solidaritat interna espanyola a partir d'una base exclusivament mercantil. Este és el perquè de la cosa€ el "quid" de la qüestió€ Solidaritat a pèl, sense els generosos rendiments de la capitalitat de l'Estat i sense l'escut dels vells furs i la seua enigmàtica comptabilitat: eixe misteri col·laboracionista que agraïx els servicis prestats antany pel País Basc i Navarra permetent-los liquidar els seus exercicis amb saldo fiscal positiu i la major renda per cápita de la pell de bou.
La crisi està tenint un impacte molt fort en els països peninsulars de l'est€ l'Espanya mediterrània no viu connectada als subsidis, els ministeris li cauen lluny i ara ens n'hem adonat –prou dècades tard, veritat professor Eduard Mira- que no tenim línia de tren per a exportar ràpid a Europa. Ens perd l'estètica€ l'interregne ha sigut dramàtic per a la societat valenciana: en menys d'un any hem perdut les caixes d'estalvis (CAM i Bancaixa, les quals si s'hagueren fusionat en el seu moment serien la segona caixa de l'estat, per davant de la pèrfida Caixa Madrid de Rato), hem vist afonar-se el Banc de València, joia de la burgesia mercantil, i ens ha caigut damunt el mala fama d'insensats malgastadors. Hi ha en estos moments una caricaturització cruel de lo valencià en esta Espanya nostra€

Les mesures d'austeritat anunciades són de gran significació política, ja que la crisi és més aguda en els territoris mercantil-mediterranis, solidaris amb la resta de l'estat, faltats de fur, de subsidi i de blindatge capital퀠S'han comés excessos, però el fàcil i el còmode és atribuir-ho tot al deliri barroc i pirotècnic€ ai l'estètica€ Però remem un poc a contracorrent, plantegem una veritat incòmoda: si els comptes no quadren i continúa havent-hi dèficit, el problema és estructural€ la bastida és el que falla, l'injust finançament secular, el deute històric despreciat, la falta de tracte just per part de papà Estat€

Junt amb els retalls necessaris, la Generalitat Valenciana ha anunciat la reclamació d'un nou sistema de finançament. I ésta la nostra societat civil encapçalada pels empresaris, com altres vegades –autopista a Madrid, AVE, Pla Hidrològic, Corredor Mediterrani€- s'haurà de posar en marxa per a liderar el canvi de percepció interna i externa, mobilitzant l'arrancada moral de la nostra terra. Com assenyalen els entesos, l'escarniment de lo valencià busca el desprestigi definitiu i irreversible de l'Estat descentralitzat, de l'Espanya autonòmica€ Prenguen bona nota.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine