No estic d´acord amb l´article d´Ignacio Bosque, membre de la RAE, del 4 de març de 2012, editat a El País. És un article lingüístic que, al meu parer, s´oblida de l´altra cara del llenguatge: de la sociolingüística. El llenguatge és una eina poderosa i subtil que configura el pensament de les persones i el món en què vivim i que, entre altres coses, serveix per a canviar la societat. El llenguatge reflectix la societat i la societat reflectix el llenguatge, van sempre de la mà. El llenguatge, com les lleis, no té més remei que evolucionar al ritme i nivell que marca la societat, és un organisme viu, que creix i evoluciona, i quan no és capaç de reflectir, d´adaptar-se i d´interpretar la societat aleshores s´empobrix i mor. No estic d´acord amb les teories que emprobreixen les llengües, sobretot perquè l´empobriment va sempre acompanyat de la discriminació, de l´abús i de l´exclusió. El senyor Bosque sosté que algunes guies editades sobre l´ús no sexista del llenguatge per alguns governs autonòmics, sindicats, institucions..., s´han realitzat sense la consulta prèvia a les persones especialistes en lingüística: "La mayor parte de estas guías han sido escritas sin la participación de los lingüístas" ( El País, 04.03.2012). He de dir, pel que fa a la guia editada per la Conselleria de Benestar Social: Igualtat, Llenguatge i Administració: propostes per a un ús no sexista del llenguatge (Generalitat Valenciana 2009), que es van seguir les recomanacions i la supervisió lingüística de l´Àrea de Política Lingüística i es va revisar per tècniques lingüístiques del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. A més, afegim que la llei autonòmica d´Igualtat entre Dones i Homes es publicà a la Comunitat Valenciana a l´abril de 2003, quatre anys abans que la Llei d´Igualtat estatal de 2007. No sé exactament a qui s´ha consultat o no per a fer la resta d´aquestes guies autonòmiques, però intuïsc que eixa no és la qüestió de fons que destil·la l´article d´Ignacio Bosque. Crec que la qüestió de fons és més ideològica que no pas lingüística, i explicaré per què.
El llenguatge és "dúctil i mal·leable" (Eulàlia Lledó) i les nostres estructures lingüístiques i categories gramaticals tenen capacitat d´adaptació a l´evolució natural del binomi llengua-societat. Avui dia tenim un llenguatge farcit de neologisme tecnològics, adaptable als nous temps i no passa res, ho acceptem amb naturalitat sense cap sobresalt. L´últim terme que he escoltat ha sigut wasapear, i de segur que en vindran molts més que finalment arrelaran en el llenguatge escrit. Ara bé, si per exemple escrivim la fiscala Carmen, molta gent dirà que no sona bé el terme i que és molt millor dir la fiscal Carme. La RAE admet el terme fiscala, per exemple, i cada vegada haurà d´admetre més termes en femení perquè el llenguatge necessita la societat per sobreviure, i la societat és masculina i femenina, no és ni genèrica ni neutra. I les institucions acadèmiques han de fer pedagogia en aquest sentit, tenen la responsabilitat de fomentar un llenguatge democràtic i inclusiu. La lingüística no avança si no és capaç d´usar sense restriccions termes com alcaldesa, metgesa, diputada, peona, tècnica, cuinera, música, notària, fiscala, química..., i el nostre sistema lingüístic té recursos suficients per a lligar perfectament les categories gramaticals i convertir la concordança gramatical en concordança social. No valen excuses, no val dir que aquesta manera d´escriure genera un llenguatge feixuc i distorsionat, fins i tot agramatical, perquè aquesta argumentació és sobretot ideològica, més que lingüística. Dir alcalde o alcaldessa distorsiona la realitat? Dir jutge o jutgessa és massa feixuc? Si un home és peó d´obra, una dona és peona d´obra, no? Quin complexe absurd tenim alhora de fer la concordança del femení? ¿Quina normativa lingüística diu que resulta agramatical dir al mateix text "...diputados o diputadas..., gobernadores o gobernadoras..., alcaldes o alcaldesas..., venezolanos o venezolanas? Les restriccions estan en les persones i no en les normatives lingüístiques. Volem un llenguatge democràtic o discriminador? ¿Resulta tan greu, tan feixuc, expressar el doblet masculí-femení quan no tenim un terme integrador?
No obstant això, la RAE no és l´única institució refractària a la normalització sistemàtica d´un llenguatge inclusiu. A casa nostra, l´AVL entén que: " A fi d´aconseguir una naturalitat expressiva en la documentació administrativa, convé evitar aquells usos que, per a explicitar el gènere femení, forcen artificiosament la sintaxi i introduïxen repeticions farragoses i innecessàries", (Manual de documentació administrativa 01, 2011, pàg. 249) i recomana en molts casos usar la forma no marcada, és a dir, el masculí, com a solució inclusiva.
L´AVL defensa, com la RAE, universalitzar el masculí genèric i quan aquest ús resulte ambigu i no resolga bé la situació, l´acadèmia addueix que "l´ambigüetat és consubstancial a la llengua" (Manual de documentació administrativa 01, 2011, pàg. 246). Argüir que l´ ambigüitat és consubstancial a la llengua, resulta preocupant i desenfoca el tema. La llengua és clara i diàfana, i no és ambigua per naturalesa com diu l´AVL. L´ambigüitat la practiquem les persones, com també les restriccions (Levante "L´ambigüitat consubstancial i l´AVL" de 09.07.2011).
Resulta, doncs, que el masculí genèric és una solució que perpetua, en definitiva, la mirada del món en masculí. I, de moment, aquesta és la posició que defensen les instituicions acadèmiques esmentades. Recomane la lectura del llibre de María Rodríguez Fernández (2009), La evolución del género gramatical masculino como término genérico, on fa un estudi-proposta molt interessant demostrant que el masculí genèric té molt de masculí però cada vegada té menys de genèric i més d´excloent, a mesura que les dones avancem en la societat (Levante, "El femení genèric", de 20.11.2010).
El CJC (Consell Jurídic Consultiu) de València també s´ha pronunciat a favor del masculí genèric, en el mateix sentit que les dues acadèmies citades, tot i no ser una institució lingüística, (Levante "Ús i abús del llenguatge sexista", de 31.03.2010). L´ús del masculí genèric dins de l´economia del llenguatge és un recurs no una obligació, perquè l´esperit de les lleis esmentades de 2003 i de 2007 defensa i propugna l´ús d´un llenguatge no sexista que no invisibilitze les dones. Per tant, el que el CJC diu al dictamen 137/2010 sobre l´avantprojecte de Llei d´Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana: "...seria preferible emplear únicamente en la redacción de los preceptos del texto proyectado el masculino genérico que abarca a ambos casos...", entenem que ni preferible ni únicamente, perquè el manual de la Conselleria de Benestar Social, per tal d´evitar usos lingüístics discriminatoris, proposa a més de l´ús dels genèrics, l´ús dels col·lectius i del termes inclusius, les perífrasis, els desdoblaments, l´ús de barres, cuidar l´ordre de presentació en el text, les aposicions explicatives, feminitzar termes, simetria en el tractament etc. El mateix manual de la conselleria de Benestar Social apunta que el sexisme lingüístic no està present en la llengua... "es troba en els usos que fem de la llengua, en les paraules o estructures que n´elegim i que fan que el missatge resulte discriminatori per a alguns dels sexes" (pàg. 13). El sexisme lingüístic és, doncs, una actitud ideològica i no una qüestió lingüística.
El Síndic de Greuges, a instàncies d´una denúncia que vaig subscriure, resolgué recomanant al CJC els usos lingüístics inclusius, entenent que la Llei Orgànica d´Igualtat 3/2007 així ho manifesta a l´article 48. Vegeu l´article d´11 d´octubre de 2010, publicat al Levante amb el títol El CJC se olvida de los términos en femenino, on diu que: "El Síndic de Greuges ha instado al CJC de la Comunitat Valenciana a que se esfuerce por encontrar términos no sexistas y los adecue a una neuva corrección gramatical que hoy exige la legislación vigente" i afig que "Los rasgos sexistas del lenguaje que invisibilizan a las mujeres no se adecuan a la realidad social".
Tenim les lleis, tenim les paraules, tenim els recursos lingüístics, tenim les acadèmies i tenim els arguments per fer un llenguatge inclusiu, democràtic i respectuós per a totes i per a tots, però falta convicció i determinació en les institucions acadèmiques, on la quota de representació masculina encara supera amb escreix la femenina.
Tècnica en promoció lingüística de la Generalitat Valenciana.
