Transformar en un temps prudencial el nostre imperfecte i incomplet sistema educatiu bilingüe en un bon sistema educatiu plurilingüe capaç de promoure competència òptima en les dues llengües oficials i, com a mínim, en una llengua estrangera —l´anglés— és un compromís ineludible per a la Generalitat Valenciana. I per a dur-la a terme exitosament cal valorar el programa d´immersió lingüística (PIL) com l´exemple d´una bona acció de política educativolingüística del passat; un programa exitós que concita un consens positiu en tota la comunitat educativa, en el present; i un model metodològic a seguir de futur per al sistema educatiu plurilingüe valencià.

El PIL no és una creació de les escoles bilingües valencianes. De fet, té molta història. Se sap que en la Roma antiga ja es feià amb el grec. El PIL modern, però, té els seus orígens al Canadà fa 40 anys, quan el professor Lambert dissenyà un programa de canvi de llengua llar/escola per alumnes angloparlants les famílies dels quals volien que aprengueren bé el francés. Els resultats foren contundents: aquests escolars obtingueren un bons resultats de competència en francés, dominaven l´anglés perfectament i obtingueren resultats lleugerament millors en les àrees no lingüístiques. El model d´immersió arribà a l´Estat espanyol als anys vuitanta i s´implementà en totes les comunitat autònomes amb llengua pròpia amb el suport dels experts universitaris i de les administracions.

A les nostres escoles el PIL s´encetà de manera experimental a les escoles infantils públiques d´Elx, tant per la demanda familiar com pel compromís professional dels ensenyants. Ben prompte s´estengué per totes les ciutats, grans i menudes. Els magnífics resultats pel que feia al domini de les dos llengües oficials, i el desenvolupament sensiblement superior de les altres àrees, portaren a la Conselleria d´Educació a aprovar una Orde d´Immersió l´any 1990, encara vigent.

En què es basa l´èxit del programa d´immersió? Fonamentalment en què es tracta d´una escolartizació voluntària en la llengua minoritzada (el valencià) i que des del primer dia l´alumnat construeix i descobreix la nova llengua sense abandonar la seua, sentint-se afectivament acollits per les mestres i percebent un fil comunicatiu i d´aprenentatge que no es trenca mai gràcies a la bona preparació metodològica i tècnica de les i les mestres. Tot açò els permet adquirir de manera natural el valencià.

Si el PIL que s´aplica a les escoles valencianes té algun defecte és que encara no arriba a un llarg 60% d´alumnes que el necessiten perquè no són valencianoparlants de llengua materna, només ho fa a un escàs 17%. Per tant, dissenyar un sistema educatiu plurlingüe passa per planificar en un termini prudencial la generalització d´aquests programes en la major part de les escoles públiques i concertades. A més a més, el PIL, metodològicament parlant és un model a tenir ben en compte a l´hora de dissenyar un ensenyament de l´anglés (i en anglés) eficient des dels primers moments de l´escolarització.

Negligir aquesta experiència d´immersió de vint-i-cinc anys, en què han treballat i treballen centenars de bons professionals, que ha promogut un bilingüisme indiscutible en milers i milers d´escolars —hui dia bons professionals, universitaris, estudiants de Batxillerat o Formació Professional— és prescindir irresponsablement d´un capital de persones, de coneixement i de bones pràctiques educatives absolutament envejable. Hui més que mai hem de creure en la immersió lingüística.