Torner i tornar de l'articul de Lluís Bertomeu Torner

"Davant el proxim Congres Autonomic del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, parlem clar i ras: el Partit Popular de la Comunitat Valenciana es el valencianisme politic a la nostra terra i yo (Lluis Bertomeu) soc el referent mes important de dit valencianisme despres de que Camps es carregara a Fernando Giner per putejarlo en lo de l´AVL. Tranquil, president Fabra, ya veus, yo tinc el mateix interes en aixo perque se que tu estas plenament compromes, tant en el catalanisme de l´AVLL com en les emissions de la TV3 que tu, personalment, demanares sent regidor en l´Ajuntament de Castelló. Fiat de mi i no faces cas al faciste i personaliste de Sentandreu i entitats del valencianisme tricolor com Coalicio Valenciana o el GAV que hui es troben en les catacumbes de la política valenciana per no haverse venut a l´oportunitat i a l´indignitat com vaig fer yo en son dia, creuant el pont des d´un radicalisme atberzale antiespanyol de quan era el jefe de les Joventuts Valencianistes (JV). No els faces cas.

I si te diuen que les nostres campanyes de "Contra l´Estat Espanyol: fora forces d´ocupacio" de Joventut Valencianista, tampoc es veritat. Una burda manipulacio. L´eslogan autentic era "Força a l´Estat Espanyol!, volem un puesto d´ocupacio". Es veritat que els meus companyers de lluita, Bens, Tintorer, Vicent Flor, Palés, eren un poquet radicals, inclus este ultim va tindre que recorrer a l´assesorament juridic del falangiste Sentandreu perque els del Bloc l´acusaren de cremar un coche a un regidor catalaniste… pero yo no soc ni violent ni catalaniste. Yo soc la quintaesencia del valencianisme. Lo mes pur que´t podrás trobar si vols agarrar a un bon representant d´una llinia politica que t´interesa de cara al Congres del Partit.

He fet costat valencianiste tant a Zaplana com a Camps, pero ho fea pel partit, perque la veritat es que, com tu dius i tents tota la rao, en este partit no deu d´ahaver gent imputà i que diga gorrinaes per telefon. Se que t´afrontà sentir a Camps en el Biogotes parlant lo de "te quiero un huevo". Yo tambe president te quiero un huevo pero mai me sentiran dirho per telefon. Tranquil, yo soc de confiança.

Bo, a lo que anava, el proyecte valencià de govern encapçalat per tu, President Fabra, representa l'autèntic poder polític de la Comunitat Valenciana tant davant el govern central com la UE, i sobretot aposta per la recuperació de l'orgull de la nostra valencianitat i la confiança de les nostres possibilitats com a "societat moderna i vertebrada". Es fals, puix, qu´entre valencians, alacantins i castellonencs no mos pugam vore, frut de l´enfrontament familiar intern dels partits. Aixo es un pura legenda. Tu eres el cresol que mos unix a tots. I es bo que sigues de Castello i servixca de cura d´humildat a Rus i Rita que es pensen que per ser d´aci val el doble.

President, "el valencianisme del PP es el valencianisme dels fets, de la gestió real i pròxima als ciutadans, de la política en clau valenciana útil i realitzable. La millor opció valencianista defensora dels interessos del poble valencià". La gent enten perfectament que per a mantindre este "estatuts quo" de les cosses del estado del bienestar tingam que pujar imposts, arbitris, tases i servicis publics. I al poble ya no l´importa que sigan la comunitat en mes coches i chofers oficials perque tots volen que, quan tingam que renovar el parque móvil, poder acodir a les subastes de segon ma.

President Fabra, son "la crem de la crem", per aixó, no pasa res que ya no tingam caixes ni bancs valencians. Eren un problema perque tots els del PP volien entrar en els consells d´administracio i aixo, President, no el varem fer prou be. Tampoc pasa res que sigam l´autonomia mes endeutà de tota Espanya en relacio al PIB i estigam en portes de l´intervencio de l´Estat. ¡Força a l´Estat Español! President,

Ah, i si algu te diu qu´este l´aticul que está traduint Sentandreu, del català al valencià, el vaig publicar todito el mateix pero llevant el nom de Fabra pel de Camps el 19 d´abril del 2007 en la HOJA DE LA TARDE que dirigia Mario Beltrán, no faces cas, encara que siga veritat. ¡Força! President, ¡Força!