La meua companya, m´ha regalat un "i-Book", un llibre electrònic, perquè a casa no hi ha més espai per posar llibres i cada vegada que en compre algun més, no li fa gens de gràcia, perquè pensa que qualsevol dia no cabrem i perquè me´ls deixe, moltes vegades, pel mig de les taules, els sofàs, per terra, creant un ambient caòtic i polsegós, d´acord amb la entropia de la II Llei de la Termodinàmica, la tendència al desordre; l´altre dia, -amb una amiga-, entrí a l´ordinador i vaig aprendre a copiar llibres digitals gratuïts; posí, posem per cas, filosofia, nacionalisme, federalisme, espiritualitat, ètica, ecologia, sostenibilitat, budisme i sobretot, "valencianisme", i m´eixí molt de material, per exemple sobre les Normes Ortogràfiques de Castelló i la normativització de la llengua al País Valencià, un article solvent de Miquel Sanz, en la linia de Vicent Pitarch i de Josep Daniel Climent; hi havia un altre sobre Lo Rat Penat de Mariví Ferrandís que fa tot el possible, -a la manera com Stalin esborrava a Trosky de les fotos perquè no el remembraren-, d´esborrar totes les referències de Lo Rat Penat a catalans i baleàrics, als Jocs Florals, etc. on participaven junts valencians, catalans i balears, glosant la franternitat i la unitat de la llengua amada i comuna de tots, fa referències a Tagore, a Joan Pau II, a Carles Recio, a Enric Esteve i a tots els polítics hostils amb la denominació del valencià com a català, aquells que es mostren en contra d´acatar les setanta set setències a favor de la unitat de la llengua dels tribunals que indiquen que llengua valenciana o catalana, no és igual, que diria Josep Giner, precursor dela romanística valenciana, sinó que és el mateix, però s´oblida dels catalans i dels mallorquins en un exercici localista i regnícola de Lo Rat, tergiversant la realitat histórica i atacant a Cebrià Ciscar potser perquè va posar en marxa, -al meu parer insuficientment-, una Llei d´Ús i Ensenyament que els deu semblar encara massa i tot, amb un estil semblant als estalinistes que esborraven el que no els convenia recordar i atacar els enemics a batre que no combreguen amb les seues absurdes idees, com indica Francesc de P. Burguera, el 6 d´agost al Levante-EMV, amb el títol "Des d´Ausiàs March a les Normes del Puig, l´anticatalanisme no té sentit, és una escrecència feta d´odi contra els companys de la llengua comuna, catalans i balears que Constantí Llombart quan va fundar Lo Rat Penat declarava que els valencians havíem d´imitar per recuperar la nostra llengua mig morta; finalment, hi havia un altre llibre per la xarxa informàtica sobre "El nom històric de la llengua valenciana", al llarg de la història, amb testimonis arreplegats de diversos autors, disposats i ordenats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno, estiu del 2.000; si haguera sigut pagant no haguera contribuit a subvencionar la desinformació, però, com que eren debades, me´ls vaig copiar per llegir-me´ls, i me´ls llegí en la sentada d´una nit per ´divertir-me´ i analitzar com pensen realment els que sembla que volen dividir i fragmentar la llengua catalana; i els subvencionen per aquest "excel·lent" motiu.
Anem a vore, uns tals Vila, un d´ells és l´acadèmic de l´AVL, "Alfonso" [sic] Vila Moreno, que segurament ha fet aquest treball nefast amb diners públics, i un altre, un tal Vila Francés,( que no conec de res), ambdós, junts i plegats, fan una tirallonga de paràgraf on reivindiquen que el nom del valencià és, nomes i excloentment el de "llengua valenciana" o "llemosina", però, mira per on," mai" llengua catalana, com diuen virulentament els del grup violent del GAV que van per la ciutat de València i sovint més enllà, repartint estampetes estúpides i aterroritzant els que no diuen el que ells volen que diguen, com anaven els falangistes després de la Guerra Civil fins a la transició -i després, (disfessats de regnícoles regionaloides)-, obligant a la gent a alçar el bras i cantar el caralsol dels collons, amb amenaces terroristes; aquests recopiladors cauen en moltes contradiccions, estulticies i entrevicollaments laberintics per a negar l´evidència i els testimonis històrics, literaris i filològics que afirmen que llengua valenciana i catalana és la mateixa, perquè, posem per cas, esmenten a Maians que afirma que "la llengua llemosina", està composta pels tres dialectes, és a dir, el de la llengua catalana, la valenciana i la balear, però ells ho interpreten com volen, sempre al seu favor, sense reconèixer que els filòlegs més solvents, posem per cas, Joseph Guysol, Joan Coromines, etc. han dit sempre que el valencià és una variant nuclear de la llengua catalana; i alguns d´altres, al llibre digital sobre la llengua valenciana, també afirmen que són llengües "germanes", Lluís Fullana, tot i que reinvindica un diferent recorregut en la seua formació, evidentment, "simultània" perquè es tracta de la mateixa llengua i no de tres diferents, sinò de tres variants de la mateixa llengua; per això, Fullana signà les Normes de Castelló de 1932 tot i les divergències que tenia en dir-li el nom de català al valencià, tot i que aquesta opinió es anterior a 1932; no obstant el 1932, persuadit per Sanchis Guarner, Josep Giner, Carles Salvador, Nicolau Primitiu, etc. anà a Castelló i firmà les Normes que reconeixen una sola llengua i una normativa conjunta, i acordà coordinar-se amb Pompeu Fabra, Gaetà Huget, Joan Coromines, Josep Mª Casacuberta,etc. per a salvar la llengua d´una destrucció i castellanització fatal després de tres segles de prohibició del català-valencià-balear a l´escola i a l´administració per la derrota d´Almansa, de l´abolició dels Furs i d´imposició dictatorial i cruel de l´espanyol, que tan amen aquesta gent... Aqueix és l´"avantatge" que juguen els destructors de la llengua, que com tenen les inèrcies de la ignorància històrica, de més de tres segles de persecusió, imposició i destrosa, a favor de la seua banda destructora, amb només un misto poden cremar tot el bosc i l´ecosistema sencer i fer més mal que una pedregada o un porc solt, però això poden anar sembrant enganys i bombes i la resta anant desactivant-les perquè no ens exploten a la cara; només un sol piròman, pot desfer molts dies de fatiga i de treballs de construcció, només els cal llençar un cigarret i fer-se els despistats per cremar Catalunya i el País Valencià i alçar una frontera de fum i foscor; fins que els localitzen i hagen de pagar per tot el mal que han fet, amb controls de vídeo i auditories del qui els ha donat els diners per comprat el tabac o els mistos encenedors i destructors; haurem de fer servir els mòbils i els e-books per desmuntar-los peça per peça el seu paranys; esmenten a Teodor Llorente, a Constantí Llombart que no deixaren, ni un instant, de reunir-se amb catalans i balears per defensar la llengua units i feren Jocs Florals a tot el domini lingüístic catalanoparlant, o a Carles Salvador, uns dels majors pardidaris de la unitat de la llengua, l´home de Pompeu Fabra a València, però sembla que se l´aprofiten per a fer-li dir el contrari del que va dir durant tota la seua vida, o al diccionari de Ferrer Pastor, amic de Vicent Andrés Estellés i de Sanchís Guarner, defensor de la unitat de la llengua i de les seues variants.
No entraré a discutir l´enorme manipulació de dir "una veritat a mitges", és a dir una gran mentida, en seleccionar només i exclusivament, allà on es "diu", parcialment i torçudament, que ´la llengua valenciana´ no és exactament igual a la catalana, entesa com a "barceloní", encara que admeten que "tradicionalment" s´han considerat llengües ´germanes´, o en el fet de llegir llengua valenciana i catalana amb la conjunció copulativa com a disjuntiva i mai com a incluviva (i altres desgavells), però, en la introducció ja s´adverteix, amb molt de cinisme, que "la llarga i "encarnissada" [sic] ´batalla per la llengua´ que enterboleix la convivència entre els valencians", i després es diu que" això de la "germandat de llengües", tot i que s´ha dit tradicionalment, no té cap importància i que no ens podem fiar dels "companyons" catalans perquè sempre son pèrfids i volen "anexionar" els valencians i imposar la seua variant sobre la valenciana llengua (els ha mancat posar: "furtar-nos la paella, a Ausiàs Marc i el Micalet"), sense esmentar per a res els encara més "companyons", els espanyols de matriu castellana que no ens "imposen" mai res de res, perquè la Constitució ens dóna el mateix estatus a "les altres llengües" que a l´espanyol, ni tan sols cal imposar-los el nom d´"Alfonso" [Vt, A., J., Eduardo, etc , ocultant i castellanitzant el nom dels altres en valencià, perquè potser no els agrada Antoni, Vicent, Joan, Francesc, Eduard Escalante€], ells ja se´l posen sols en castellà i el castellanitzen als altres, perquè, per supost, els espanyols sempre són molt més ´respectuosos´ amb els noms i les altres llengües i cultures que els catalans, i els castellans sempre estan "diposats" a deixar que el valencià-català tinga "els mateixos drets" que el castellà, tot i que només siga als països de parla valenciana o catalana, com s´indica a la Constitució del 1978 i s´incompleix, per davant i per darrere.
Aquests autors de "la llengua valenciana" ho fan això del gran frau d´aquest escrit falsari, -sense cap pretensió d´objectivitat acadèmica i d´excel·lència-, per tal d´exposar també els que afirmen tot el contrari amb arguments més evidents, clars, ferms, diàfans i molt més nombrosos, és a dir, citar a aquells que afirmen que el valencià i el català són variants d´una mateixa llengua, perquè siga un treball universitari i no una roïna inconsistent i sectària amb una enorme gepa al darrere perquè no es veja res enmig de boires i els enganys d´embaucador barat, com aquells fanàtics religiosos de l´oest que venien ungüents per a fer crèixer el cabell i hi havia gent que els ho comprava perquè si portaven la Biblia en l´altra mà, haurien de fer miracles; no entre en aquest debat "negacionista" i secessionista perquè em sembla una discusió absurda, estéril, futil i inútil, una fotesa que cerca la polèmica només per aniquilar el valencià, com a manera de fragmentar-los, afeblir-lo i bloquejar l´increment del seu ús i la seua extensió social i la coordinació entre el valencià, el balear i el català del Principat€ per afeblir del tot les seues possibilitats d´enfortiment i el desplegament de totes les seues potencialitats davant un món hostil, advers i despietat, que s´"acarnissa", -com saben molt bé els senyor blavers que han fet servir l´ús del terrorisme i la violència des de la "transició" fins ara contra els valencians honests i el valencià-català-, amb les llengües més dèbils i vulnerables, com la nostra; el que assenyale és l´enorme deshonestedat intel·lectual que suposa enganyar a la gent ignorant amb "proves" trucades, cites parcials i enganyoses i "pseudoarguments" localistes emotius i viscerals, que atien els instints més primàris d´una "valencianeïtat" anticatalanista que ataca la llengua, la cultura i el País Valencià atiant l´odi persistent, infame, ignominiós i odiós contra Catalunya i la completa submissió a Madrid i a tot lo castellà (espanyol), perquè si oprimeix als valencians deu ser bo i donar-li molta glòria a Déu vostre Senyor; si del que es tracta és de dividir i fragmentar la llengua i la cultura dels valencians, catalans i balears, aquest de les mentides, els enganys i l´antivalencianisme és el camí perfecte per a desfer llengua, cultura, "convivència", societat i País; apel·len a la convivència, hipòcritament, els que des de fa més de trenta-cinc anys han fet la vida impossible als valencians que han defensat la llengua i la cultura sencera del País Valencià i han fet tot el que han pogut i més desfer qualsevol convivència civica que no siga pura beateria reaccionària de reafirmació del patrioterisme espanyol incapaç de respectar i reconèixer les llengues, cultures i nacions distintes de l´espanyola de matriu castellana.
