Olympia de Gauges en 1791 redactà la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. Aquesta declaració s´inspirà en la decretada per l´Assemblea Nacional Francesa de 1789 però se´n diferenciava d´aquella pel gènere gramatical com estava escrita: en femení. Aquest atreviment lingüístic a Olympia li costà la vida. Ella sostenia a l´article X de la seua Declaració que si una dona tenia dret a pujar al patíbul, també tenia dret a pujar a la tribuna. Ella només pujà al patíbul.
L´any 1989, durant la celebració del bicentenari de la Revolució Francesa, les dones franceses exigiren la modificació de la Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà de 1789. Olympia per fi pujava a la tribuna i feia ús de la paraula pública, havia guanyat la batalla i ara a les dones franceses ja no els val l´excusa que el masculí és un genèric, senzillament perquè ja no creuen que aquest genèric incloga en igualtat de condicions les dones i els homes en el discurs oral i escrit.
Són moltes les batalles que les dones han lliurat a la tribuna i al patíbul i que a hores d´ara encara no s´arrepleguen als llibres d´Història dels textos escolars d´Infantil, Primària, Secundària, Batxiller i universitat: totes i tots coneixem Pitàgores, però qui coneix la seua successora Theano? Aquesta dona difongué el sistema matemàtic a Grècia i Egipte, ho sabien? Tal com ens diu Gloria Espigado Tocino, l´emancipació de la dona i la lluita feminista passarà a ser, encara que no s´explique als manuals d´Història, igual que la Revolució Industrial, el procés d´urbanització, el protagonisme de grups socials com la burgesia o el proletariat i l´avanç de polítiques de les democràcies liberals, una de les fites definitòries de l´Edat contemporànea.
Són moltes les dones que han fet importants aportacions a la Humanitat des de diversos camps i disciplines i que encara no formen part dels curricula docents ni cap llei orgànica educativa s´ha plantejat d´incloure-les a les aules; són moltes les dones que, dos-cents anys després de la Revolució Francesa, han de demostrar el doble que els homes per arribar a la meitat, instal·lades eternament en la segona categoria, sense perspectives d´arribar a la primera. Són moltes les dones invisibilitzades en els llibres i en la Història i, encara que el nostre sistema lingüístic i el llenguatge «dúctil i mal·leable» (Eulàlia Lledó) ens ho permeta, el relat en femení continua sent una transgressió i una provocació.
Qualsevol injustícia, qualsevol discriminació s´ha de denunciar, i sobretot, s´ha d´explicar perquè no es repetisca, per no repetir les errades. L´escola és l´espai necessari per treballar una didàctica antidiscriminatòria i reflexiva d´obligat compliment. Manipular l´assignatura d´Educació per a la Ciutadania, esborrar la paraula Ciutadania, encunyada en la Revolució Francesa, i censurar els continguts sobre el sexisme de qualsevol tipus, l´homofòbia i els conflictes socials, ens conduïx al patíbul i ens allunya, a totes i a tots, de la tribuna.
