Naturalment. La nostra llengua és un dels senyals d´identitat més important. Passa, però, que la dreta que ens malgoverna no li fa cas, no es peocupa del seu ensenyament ni del seu ús. El president de la Generalitat, el senyor Alberto Fabra, quan s´acosten els periodistes de Canal 9 a fer-li preguntes en valencià, ell els contesta en castellà. Segurament pensarà que és més fi. El conseller José Manuel Vera, en una sessió de control a les Corts, al ser interpelat per l´oposició sobre el requisit de l´ús del valencià en l´Administració pública, contestà que «el valenciano se aprende en la familia y en la calle». I per defensar aquest desgavell, el senyor conseller contà als diputats que havia passat per a la universitat i ningú li va «imposar el valencià». La bancada dels diputats del PP ovacionà al seu conseller entusiasmada per les seues declaracions.
Hi ha hagut, també, el cas d´un periodista de Las Provincias que el 14 de març de l´any passat , es va llançar a proclamar la inutilitat de l´ensenyament del valencià, de que ensenyant el valencià no es va enlloc, de que això és perdre el temps. Pero tot dit burlant-se, fent befa i mofa de l´ensenyament. Heus ací com s´esplaiava aquest ciutadà anomenat Pablo Salazar en el seu article: «Según el Sindicat de Treballadors del Ensenyament del País Valencià, sólo el 29% de los estudiantes del País Valencià recibe las clases en valenciano a pesar de la creciente demanda. ¡Oh, sí es verdad!, la creciente demanda, yo cuando salgo a la calle, no habla de otra cosa, te pregunta, casi te asalta, por favor, por favor, ¿cuándo va a haber más clases en valenciano?. Lo que ahora mismo interesa a la gente, al ciudadano medio, es eso, la enseñanza, ni el paro, ni la crisis, ni las hipotecas, ni el futuro de los jóvenes, qué va hombre, qué va, la enseñanza en valenciano». Clar que a aquest no val la pena pendre´l seriosament. El que a u li preocupa i ofen és la burla del valencià, de la nostra llengua, que aquest subjecte haja estat en un article publicat a Las Provincias, el diari que fundà el senyor Teodor Llorente, defensor de la unitat de la llengua i del seu ús.
El fet és que el decret de plurilingüisme aprovat pel Consell atempta contra el valencià. Tant Escola Valenciana com el STEPV no están d´acord. L´esmentat decret margina el valencià i no assegura la competència en anglés, segons Escola Valenciana. El sindicat coincideix al confirmar que aquest decret no garanteix el compliment dels objectius per als quals hauria de servir, que són el coneixement en igualtat de les dues llengües oficials més una altra d´estrangera.
Escola Valenciana, entitat que s´ha mostrat molt crítica amb el model plurilingüe de la Generalitat, s´ha reunit a Concentaina per tal d´estudiar les mesures a adoptar després de l´aprovació del decret. La comissió permanent d´educació acordà elaborar durant el mes d´agost un model de projecte lingüístic de centre que proposaràn als diferents centres educatius en setembre. Mitjançant aquest model del projecte, que tots els centres deuran presentar a la consellería, es preten facilitar l´optimització dels recursos del professorat, al mateix temps que es garantitza la formació en les tres llengües, sense perjudicar l´ensenyament del valencià.
El president d´Escola Valenciana, Vicent Moreno, diu que ha trobat a la consellera «negociadora i dialogant», que els ha tingut en compte com interlocutors per primera vegada en les decisions que s´han de pendre respecte al sistema educatiu. Malgrat, però, la seua disposició al diàleg, Escola Valenciana manté les seues discrepancies amb la consellería, donat que aquesta ha rebutjat les sis alegacions al decret que proposaren pera garantir, si més no, les mateixes competències que el valencià tenía fins ara.
En fi, cal tenir en compte que l´Escola Valenciana i el Sindicat de Treballadors de l´Ensenyament del País Valencià, están tractant de defensar l´ensenyament del valencià sense amagatalls. No és cosa fàcil. Els senyors de la dreta que ens governa no li fa cas a la nostra llengua, un dels senyals més important de la nostra identitat, com ja he dit al començament. En fi, això és el que tenim. No podriem, entre socialistes i nacionalistes tractar d´anar empentant a aquesta dreta tan coenta?
