Jo no sé vostès, però a mi em recorda Ramonet, el mític venedor de mantes que, mig segle enrere, anava pels pobles venent qualsevol minúcia amb peculiar verborrea: «Por 49 pesetas una colcha floreada, un cobertor con volantes, dos mantas, un peine y un juego de toallas». I com que he anticipat això de la verborrea, sabran ja que em referisc a l´eximi €que no, que no és un primat€ Esteban González Pons, vicesecretari general d´Estudis i Programes del PP (buscaven un càrrec amb nom campanut per mitigar-li el disgust de no fer-lo ministre, però estic segur que no ho han aconseguit). I és que el personatge acaba d´afegir al seu cabàs de la compra el «lapsus linguae» de confondre sis vegades en roda de premsa Patxi López amb Ibarretxe, tot i que emprant frases tan elaborades que l´errada difícilment es pot qualificar de patinada. Confondre ambdós polítics amb la perversa idea que els bascos més espanyolistes els associen i voten al PP és tan indigna que fa ganes de plorar, i és tan ridícula que fa ganes de riure. Així doncs, mentres ric per no plorar, us convide a un exercici d´enginy: aclarir si és d´excèntrics o de tararots viure en continu «lapsus linguae» (recorden aquell «crearem 3,5 milions de treballs?»).
Algú hauria de recordar-li a aquest expert en badomies que en política els excessos verbals són tan nocius com l´excés de gintònics. Tot i que tinc la impressió que els excessos del nostre Belenesteban €«lapsus brutus» el meu, oi?€, lluny d´una grip passatgera, és una persistent epidèmia. L´últim rebrot fa poques hores, a propòsit del Pla Prepara que durarà «si serveix perquè troben treball» els aturats. La pregunta és si hi ha treball que buscar. Treball que trobar, corregisc. I com que la frase és condicional i trobar feina és més difícil que pessigar un vidre, el Pla durarà el que duren les espurnes de carcassa. «Lapsus linguae»? Més bé «lapsus mentalis». És el que passa quan no es pensa el que es diu: que es diu el que es pensa.
