Durant més de tres-cents anys els espanyols de matriu castellana, han estat imposant-nos la seua llengua i cultura, i oprimint-nos per la força de les armes, en dictadures i en "democràcies", han estat atemorint i amenaçant a catalans, valencians i baleàrics i maltractant-nos tot el que poden, lingüísticament, fiscalment, societàriament, nacionalment, etc. sense reconèixer-nos els nostres drets de ciutadania, fent una Constitució que consagra una jerarquització ultrajant on l'estatus de l'espanyol és superior a de les altres llengües, impedint la nostra federació i confederació, i amenaçant amb la raó de les forces armades, retallant la reforma de l'Estatut, i durant, trenta anys des de Catalunya, i des de les Illes i el País Valencià, le gent catalanoparlant hen estant recitant el poema de Joan Maragall: "Escolta Espanya, escolta'ns" i no només no ens han escoltat ni fet cas mai, sinó que s'han burlat de nosaltres i ens han fet tot el mal que han pogut i més.

El mateix dia de l'enorrme manifestació de l'onze de setembre a Barcelona, a Madrid, la dreta nacionalista espanyola del PP i UPyD ens donava als vaencians un puntelló en tota la boca i directe a la llengua, dient-nos que no tenim dret a vore TV3, l'any passat el TC espanyol sentenciava que Catalunya no podia prioritzar la seua llengua i cultura pròpia, econòmicament la futura confederació de països andorrans són els que més aporten a l'Estat espanyol i els que menys reben, i encara ix un president d'Extremadura a burlar-se dels catalans, valencians i baleàrics i dient que aquest països han de rebre diners i ser recatats i els extremenys -que viuen de les subvencions estatals- han d'aportar diners a l'estat, etc. Ara, farts, fatigats i exhausts, diem: "Adéu Espanya"! No ens fotreu més! Quan se'n anem, hi haurà, algún espanyol que dirà: "Sí, canviarem, us escoltarem, vinga farem un estat "federal" o confederal; deixarem que us federeu o us confedereu els països de parla catalana", reconeixerem el dret a l'autodeterminació, etc.; no fem cas, ni parlar-ne, que ho demostren canviant una Costitució que es basa en la raó de la força bruta i que ens divideix a catalansm valencians i balears; només ho diuen això per tornar-nos a enganyar, a maltractar, a espoliar i escanyar amb més sanya que abans; és el que han fet des de fa més de tres-cents anys; no poden canviar ni volen, han sigut sempre així i ens tracten com al seu pitjor enemic, sense cap consideració ni respecte ni a nosaltres ni a la nostra llengua!

I a l'endemà, a l'endespús-demà de la manifestació i a l'altre encara hi ha gent espanyola, -com si foren de l'estil del pressumpte criminal José Bretón-, que amenacen els catalans amb Kosovo, amb guerres, amb més insults dient-nos "Putos catalanes, siempre sereis espanyoles", "Puta Maria Roser, siempre seras mi mujer" i desgavells semblants perquè les altres no volen suportar més maltractes i volen separar-se; els catalans i valencians del País Valencià hem de suportar aquest odi criminal i fastigós diàriament, en viu i en directe; si un matrimoni no funciona, el millor és divorciar-se, -millor a bones que a males-, i que cadascú faça la seua vida, el que val a nivell individual també val a nivelll col·lectiu i és un dret que hauria de constar constitucionalment perquè està arreplegat en l'ordenament jurídic internacional i en els drets humans.

Espanya en boca de molts espanyolets mil hòmens sembla el marit masclista i maltractador que amedrenta a la dona dient-li que acabarà molt malament, que ja vorem d'ací uns anys on hi estarà, que anirà a parar a un pou de misèria, que no la deixaran pertanyer a la UE, que anirà de cap als Balcans, que es penedirà tota la vida perquè els països andorrans no poden viure sense Espanya, etc. I al remat, a l'extrem, inclús amenacen de matar-la per allò de "La maté porque era mía", abans que se'n vaja. És l'ideari que el nacionalisme espanyol ha forjat al llarg de la història; ara inclús diuen que la manifestació, -que fou una festa per a fer estat i ser el pròxim estat europeu amb alegria, goig, joia i tranquil·litat-, és inconstitucional, però com recordava Empar Moliner, un dia també era inconstitucional que les dones votaren. I un dia era legal tenir esclaus. Alliberar els esclaus va ser un trauma econòmic, però s'havia de fer, oi? Diu que quan els abolicionistes plantejaven la qüestió, els amos de les plantacions preguntaven: Però, aleshores, qui treballarà?".

Per tant, si el president de la Generalitat Valenciana és incapaç de complir amb els seues promeses de fa més d'un any, en el sentit que "promte" es restituiria la possibilitat de vore TV3, i tots els diputats del PP (inclosos, els catalans, valencians i balears), amb un gest ultrajant i d'ignominia votaren contra la televisió sense fronteres, en contra de la llengua pròpia dels nostres països, ja que aquesta gent, "nacionalista espanyola", ni escolta mai, ni la parla quasi mai, ni sent la nostra llengua catalana (o valenciana) com a pròpia, en conseqüència, li demanen al més 'nostre' president de la Generalitat Catalana, Artur Mas, que en les negociacions amb el president de l'estat espanyol li exigisca que els catalanoparlants del País Valencià pugam vore TV3, i que el nostre país (valencià) deixe de tenir la mateixa expoliació que Catalunya i les Illes Balears, perquè a tot el país sencer i complet, com deia Joan Fuster, ens donen un tracte fiscal adequat i just, en contra del que ens passa des de fa anys i panys. Molts valencians que estiguérem a la manifestació de Barcelona, contemplant el tracte que rebem d'Espanya, també volen adherir-nos al nou estat i cercar fórmules per proclamar-nos ciutadans de la confederació dels països andorrans, al marge que viscam dins del Principat o en qualsevol altre lloc del domini lingüístic o de més enllà. El que no pot ser és que aquest estat ens continue tractant com si forem els seus principals enemics i un mamellam per escórre'l sense cap respecte per la nostra llengua, cultura, interessos vitals i país sencer.