Si mister Adelson, de professió els seus casinos, exigeix canviar lleis (antitabac, estrangeria...), exempcions a la Seguretat Social, accessos per carretera, metro i tren a Eurovegas-Madrid, el PP diu «sí, bwana». Però si 651.650 ciutadans demanen la reciprocitat de TV3 i Canal 9, el PP s´oposa adduint raons «tècniques, jurídiques i econòmiques». Tres raons, tres, com les filles d´Elena: «tres eran tres, y ninguna era buena». Puix, les raons tècniques no han de prevaler sobre els desitjos de mig milió llarg de ciutadans; les raons jurídiques són qüestionables si, operant conforme a la llei, actuen al marge de la societat; i les raons econòmiques no han de ser la coartada d´una decisió adoptada en base a prioritats condicionades per clares matrius ideològiques. Resumint: que a Adelson, qual Mr. Marshall, per poc no li canten: «Os recibimos, / americanos con alegría. /Olé mi mare, olé mi suegra y olé mi tía»; mentre que, amb tres subterfugis, la reciprocitat de les emissions és frenada. Si fa no fa, com als versos de Benítez Carrasco: «Uno, dos y tres/con tres capotazos le para los pies».

En eixes estem quan el vicepresident del Consell, no prou content amb el veto del PP a la pluralitat informativa „tan precària ja en un país on el Tribunal Suprem acaba de revocar les TDT que Camps va adjudicar a mitjans afins, intentant silenciar les veus dissidents per la via de la no concessió„, posa una trava més: condicionar la reciprocitat a que TV3 no use el terme «País Valencià». Exigirà també a les televisions espanyoles que no diguen mai més «Levante»? Clar que, el lector es preguntarà si és possible la reciprocitat entre dues televisions asimètriques: entre TV3, que informa amb transparència, i Canal 9, que ha reculat al blanc i negre dirigida per experts en No-Dos.

Ara, però, no es tracta de compartir o no determinada programació. Es tracta, simplement, de preservar la llibertat d´expressió i no ser còmplices de la censura a un mitjà de comunicació. Hui és TV3, demà poden ser altres.

jesuspuig@hotmail.com