Retallades a cabassos, desnonaments, rescat de bancs mentre creix la pobresa, cap responsable del deliri immobiliari, cap responsable de l´estafa de la banca, cap responsable de l´accident del metro „i ja ha fet sis anys„, urbanitzacions fantasmes, carreteres cap enlloc, polítics xoriços i sonats que s´arrapen al càrrec, sentències judicials presumptament infumables, càrregues policials contra criatures, aeroports de malson, lladres d´aigües brutes, delinqüents de guant blanc que roben als més pobres del món: una llista tan llarga que em quedaria sense espai. No sembla fàcil mantenir el bon ànim en aquest panorama en aquest territori de menyspreu a la cultura. Una estona abans d´escriure aquestes ratlles, tuitejava amb el socialista fiable Manolo Mata sobre la «tristesa civil» que provoca el món global i la vergonya que ens fa el nostre món local. E pur si muove que diuen que va dir Galileo. Per salut i per dignitat, podem i hem de fer coses.
Hi ha dues actituds fonamentals per a suportar aquest estat de coses: traure la ràbia és la primera i fonamental. Allò que se´ns queda dins es podreix i ens fa negra la sang, mala sang, que deia i encara diu la saviesa popular. La segona i també principal és descollonar-nos-en. Sí, heu llegit bé; burlar-nos, fer rifa, fotre-se´n, rebaixar les pretensions d´aquests tiolets i milhomes, d´aquestes senyoretes i senyorotes que s´anventen la bufa davant el personal creient-se tan importants, quan, si els desmuntem, no són més que un sac de merda mal lligada. Ai, quant de mal ens fa l´oblit de la portentosa història de l´humor valencià, professor Martínez Gallego! Aquell humor republicà i federalista, anticlerical, corpori, sexual, escatològic, que tan bé has estudiat i documentat des d´aquell primer Saro Perrengue fins als dies de glòria de La Traca i La Chala. Al País Valencià, hi hagué més d´un centenar de publicacions satíriques iconoclastes al segle XIX i unes altres tantes al primer terç del segle XX. Després, misèria i desolació franquista. Què poc els agrada la sàtira als hereus polítics d´aquell règim de militars malcarats i feixistes civils.
Per això, és imprescindible descollonar-nos d´aquesta gentola. I un mestre d´aquesta commedia dell´arte mediterrània és Xavi Castillo. Com més divertit és, més irrita el PP; Alfonso Rus el prohibeix i dóna ordres als regidors del seu partit perquè no el contracten. I aleshores el contracten els festers que volen riure. Dinamita pura contra el poder. Rajoy, Merkel, Camps, Carlos Fabra, Rita Barberà, la policia, Calatrava, tot això i més passa per la trituradora de Xavi i ens fa esclatar de riure i ens reconforta de l´horror d´aquests anys negres. Convé riure per seguir lluitant contra aquest ordre immoral. Per això, aprofiteu que teniu aquest còmic desinfectant una temporada al teatre Micalet de València i, sobretot, aneu dilluns, 1 d´octubre, que el show de Xavi Castillo serà en suport a Ca Revolta, l´espai necessari per a un altre futur més just i més lliure. Si no podeu anar-hi, sempre el podreu trobar a Levante TV fent el Veriueu-ho. Xe, per a descollonar-se.
