Carme Chacón i M.ª Antonia Trujillo no sols foren ministres de Vivenda amb Zapatero, sinó la prova reina de que per a ser ministre del govern zapateril no s´hi requerien molts mèrits (inclús per a sagristà d´una parròquia de 8 feligresos demanen més requisits). I clar, així anà la cosa: Trujillo inventant la «vivenda modular» caixeta de mistos de 30 m2; i Chacón anunciant el «desnonament exprés» amb la creació de jutjats per agilitzar el desallotjament de vivendes. Dos exemples que demostren que el pitjor enemic dels polítics continua sent l´hemeroteca.
Amb molta pena i gens de glòria faig al·lusió a les dos zombis que acaben d´eixir de les seues tombes; puix, quan un zombi va de volta i s´hi passeja és perquè la societat ha perdut la memòria. Fem memòria, doncs, perquè les dos són un passat que volem deixar enrere, tot i que parlen com si no en tingueren; de passat, dic. I en tenen. I tant que en tenen. Trujillo, la dels pisos de la senyoreta Pepis, acaba d´arribar d´eixe passat a través de Twitter, i en plena polèmica pels desnonaments, publica el missatge: «Qui tinga deutes que els pague. Que no s´hagueren endeutat». Millor que emular a la filla de Fabra, no li hauria estat dir això mateix, però dels bancs? Com ara: no els salvem i que tornen els diners als clients estafats amb preferents.
Quant a Chacón, la nena fashion que els dies parells és del PSOE i els senars del PSC, s´ha sumat a la guerra bruta del nacionalisme espanyol amb la desbordada oratòria amb què negava la bombolla immobiliària, donant crèdit a El Mundo sobre comptes bancaris de nacionalistes catalans en paradisos fiscals. Comptes que Pedrojota té tan contrastats com l´11M que atribuïa a ETA, però que Chacón avala acusant al catalanisme de viure en l´opulència (potser pensava en la seua mansió en la República Dominicana?). En fi, que al PSOE, més que vots, li falta coherència: consumida, entre altres, per les ardents flamarades verbals de Chacón i Trujillo: dos focs d´un mateix incendi.
