La pèrdua de la qualitat de l´aigua de boca a la comarca de La Ribera (i a tota la plana litoral valenciana) és un problema conegut, construït al llarg de les passades dècades juntament amb la industrialització de l´agricultura. La contaminació per nitrats i productes fitosanitaris dels aqüífers dels quals s´abasteixen els municipis és un fenomen registrat als informes tècnics de les administracions central i autonòmica, almenys des dels anys 80. Ultrapassar el llindar establert com a perillós per a la salut humana era qüestió de temps.

Aquest any, l´aparició en una de les anàlisis rutinàries d´un herbicida (ja retirat del mercat) en una quantitat superior a la tolerable ha deixat, per tres mesos, sense aigua per beure o cuinar els veïns d´Alzira. La garantia d´accés a l´aigua potable, a més d´una qüestió d´elemental sentit comú, és reconeguda des de 2010, com un dret humà essencial. Davant la gravetat de la situació, les administracions, que fins ara han eludit la seua responsabilitat de tutela del medi ambient, s´han vist forçades a intervenir. Segons les notícies aparegudes a la premsa la solució que es proposa podria vorejar la llei. Una llei, la d´aigües, que estableix d´una banda, que l´abastiment és l´ús que té prioritat front a qualsevol altre; i de l´altra, que la recuperació dels costos dels serveis d´aigua „inclosos els ambientals„ s´ha de fer tot aplicant el principi de qui contamina paga.

El que es planteja a la Ribera és la substitució de l´aigua subterrània contaminada per aigua superficial del Xúquer. Una alternativa assenyada, sempre i quan tinga un caràcter temporal, mentre es descontaminen els aqüífers. Ara bé, com el riu ja no dóna més de si, perquè ja s´ha repartit l´aigua per damunt de les disponibilitats, el cabal necessari per a donar una concessió d´aigua superficial als ajuntaments per a l´abastiment „recordem, prioritari„ cal obtenir-lo llevant-lo d´un altre ús. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer té la potestat de substituir l´origen de les concessions, assignar l´aigua de més qualitat a l´ús prioritari, tot oferint als regants l´aigua enriquida amb els productes que han anant abocant durant tant de temps. Aplicació de la llei i sentit comú. Les comunitats de regants, a les quals per cert, no se´ls està demanant una indemnització pel dany causat als veïns pels mesos sense aigua de boca, haurien d´assumir, almenys, els costos derivats de fer efectiu el dret prioritari de l´abastiment d´aigua potable. Qui contamina paga.

Doncs no. Segons la informació apareguda a la premsa (Levante-EMV, 13.06.13), la Unión Sindical de Usuarios del Júcar (USUJ), amb el vist i plau de les administracions central i autonòmica pretén evitar que els municipis obtinguen la concessió prioritària d´aigües superficials que els correspondria i a més, traslladar els costos generats per un model agrari contaminant als veïns. Els representants de la USUJ rebutgen la concessió d´aigües a l´ús prioritari i proposen vendre als ajuntaments part del cabal que tenen assignat ¡per un milió d´euros al any! El instrument seria una Comunitat mixta d´usuaris agrícoles i urbans, avalada per les administracions. On queda la prioritat de l´ús de boca? On la tutela eficaç del dret humà essencial a l´aigua potable? Com aplica l´Administració el principi de qui contamina paga?

Ara toca als ciutadans i als seus representants municipals aportar seny i aturar aquest despropòsit. I a les altres administracions assumir les seues responsabilitats i posar les bases per a una transició cap a una agricultura compatible amb la conservació del medi, la via més raonable per a poder garantir de manera eficaç el dret humà a l´aigua potable a la Ribera i a la resta del País.