Litoral per al poble?

El Saler per al poble», campanya reivindicativa. El Saler estava destinat, anys seixanta, a convertir-se en la «urbanització més important de la Mediterrània» (recreada recentment en la fantasia del duo Urdangarin-Bañuelos). Segons la llei de cessió de l´Estat a l´Ajuntament (1911, feta efectiva el 1927), la ciutat s´obligava a «conservar el arbolado de la Dehesa y la integridad del suelo, el cual no podrá tener otra ocupación o destino agrícola más que el de monte», 21.000 hectàrees. Cost de l´operació, un milió de pessetes, a pagar en 20 anualitats.

«El riu és nostre i el volem verd». La riuada de 1957 va obligar a desviar el riu, i en el seu lloc aniria la part final de l´autopista «de Levante» que continuaria cap al nord a través de la Malva-rosa i cap al sud pel bell mig del Saler (heu llegit bé). Els sis quilòmetres de l´actual autopista del Saler no són altra cosa que una mostra d´aquella altra fantasia que ara connecta un Parc urbà (Jardí del Túria) amb un Parc Natural... chapeau!. Finalment, el tram, d´uns 10 quilòmetres, va ser cedit a la ciutat en 1976, i eixe mateix any, la corporació municipal havia aprovat „pressionada per la campanya ciutadana„ que el llit del riu (150 hectàrees) es dedicaria a «zona verda, espais lliures i altres serveis complementaris».

«El litoral per al poble», nova campanya, 2013. Finalment es produix la cessió de la dàrsena interior del port a la ciutat, un guany evident, encara que naix marcada per massa servituds, si comparem amb els dos casos anteriors. La trajectòria de la relació entre l´Autoritat Local i l´Autoritat Portuària (una ciutat, dos governs?) ha estat clarament desfavorable per a València, amb fets consumats i imposicions innegociables, assumides sense piular, cal reconèixer-ho, pels successius governs municipals.

El nostre litoral metropolità, més de 30 quilòmetres, és un espai històric excepcional i un paisatge únic, regal de la Natura i de la intervenció humana tradicional, en ocasions greument tractat: hortes, nuclis històrics, arrossars, zones humides, rius, platges, bosc mediterrani... i el llac de l´Albufera.

L´expansió contemporània del port, contra les condicions naturals de la costa (oberta i amb poca fondària), ha agreujat l´efecte sobre les nostres platges, al nord i al sud, on hi ha el Parc Natural. Si l´ ampliació en marxa ja està creant nous efectes negatius (previsibles, per altra banda), caldrà rellegir les crítiques més que raonades sobre les submises declaracions d´impacte ambiental dels anys en què es van aprovar els projectes, incloent-hi la precipitada obertura de la dàrsena per a les regates de la Copa del Amèrica. A més, cal recordar que les reposicions d´arena en les platges erosionades no resulten precisament solucions sostenibles.

Podem esmentar més damnificats directes com ara Natzaret, l´Horta de la Punta (qui respon per la desfeta de la ZAL declarada il·legal?) o el mateix Jardí del Túria, obligat a rematar el seu trajecte contra el formigó del port.

Tornem a la recent cessió del port a la ciutat, inaugurada amb la retirada simbòlica de la tanca que separa el recinte de la platja de les Arenes. Als pocs dies es prohibix una concentració d´entitats ciutadanes que només reclamen ser escoltades en els plans futurs, cuinats de moment al caliu d´eixe flux imparable de comercialització i privatització d´espais públics que caracteritza les actuacions del govern "popular". El retrocés de la nova llei de Costes n´és una bona mostra.

Les propostes d´eixes entitats cíviques són ben constructives: eliminar el nefast accés nord al port (atenció, el conveni exigix i manté la reserva de sòl) o els abocaments il·legals a la mar, oxigenar Natzaret, millorar el transport col·lectiu als barris mariners, renunciar definitivament a noves edicions de la F1 i dissoldre el gran obstacle del circuit urbà, eliminar l´amenaça sobre el Cabanyal, i redissenyar l´autopista del Saler.

La recuperació funcional i paisatgística del nucli històric del port hauria d´eliminar tots els afegits que el distorsionen, com ara les bases de la Copa, anunciades en el seu moment com a efímeres. En la dàrsena no cap tot, i cal recordar que es tracta d´un espai públic d´interès general. Convindria no repetir errors com el del Port Vell de Barcelona. La majoria de les recuperacions modernes d´espais portuaris han derivat en oportunitats especulatives.

Passejar tranquil·lament pels molls i riberes, gaudir d´aigües nétes en la mar i de serveis populars en les platges, mantenir els paisatges naturals sense obstacles, tot això sembla un somni nostàlgic, d´aquells temps en que les millores del port derivaven en millores per a la població.

I què diu la resta de la ciutat?...