Trinitat i Sant Domènec, monuments ocults

Ens hem acostumat a la situació de restriccions present. Així, al nostre cap i casal disposem de dos grans monuments ocults, ignorats, malgrat ser dels més representatius històricament i per la seua qualitat arquitectònica de primer ordre. Es tracta del reial monestir de la Trinitat, situat a la vorera del riu Túria, enfront de les Torres dels Serrans, i del monestir de Sant Domènec, en la plaça de Tetuan, conegut també per haver estat en ell el comandament militar de la ciutat i la Capitania de la Regió Militar. Comentem breument els dos casos.

La fundació del monestir de la Trinitat apareix datada al 1252, fou entregat als monjos trinitaris al 1248, i sembla que va ser la reina Maria, esposa d´Alfons el Magnànim, la seua impulsora, la qual, a la seua mort seria soterrada en ell. Cal dir que durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI va viure una etapa de gran brillantor, essent un centre de cultura i religió sota l´abadessa sor Isabel de Villena, cèlebre pels seus escrits humanistes.

L´immoble, ocupat per monges clarisses en règim clausura, ha estat conservat per aquestes; disposa de diversos claustres i dependències gòtiques de gran valor; l´esglèsia, que s´obri alguns moments del dia, conserva el gòtic sota el barroc. Igualment, conserva imatges, ornaments i altres elements de gran valor patrimonial.

Per la seua part, el monestir de Sant Domènec està considerat com un dels exemples més representa-tius de la seua època. Data de finals del segle XIII, i la seua edificació s´encetà poc després de la conquesta. Durant èpoques posteriors es va anar ampliant i reformant. Avui destaquen el claustre, la sala capitular, la capella reial, els sepulcres i la portada conventual. Doncs bé, tot el conjunt, amb la part de la reforma neoclàssica, està sota la gestió i l´ús militar, i hi ha un règim de visita molt parcial i d´escàs temps: dos dies a la setmana.

Òbviament, aquests dos monuments ja fa anys que gaudeixen de la màxima categoria com a monuments històrics i béns d´interès cultural (BIC). Si férem una enquesta, trobaríem que pocs valencians coneixen l´existència dels esmentats monuments, i encara menys d´ells han pogut fer-ne la visita. Als dos casos, per pura inèrcia, no s´ha fet per part dels poders públics cap intent positiu de divulgació i de facilitar-hi l´accés.

L´ocupació, o ús militar d´un i religiós de l´altre, no hauria de ser entrebanc per ampliar l´entrada, fent possible el dret de la ciutadania a gaudir del béns culturals, com en teoria preveu la Constitució. Hi ha alternatives, des de les més radicals, de canviar-hi l´ús, com de fer-lo compatible. Sense anar més enllà, coneixem sistemes de visites guiades en monestirs en molts altres llocs d´Espanya, i no di-guem d´Europa. Tan difícil resultaria fer-ho a València?