Com l´au fènix de la mitologia grega, Espanya renaixerà de les seues cendres. I saben on s´incuba el milacre? Bingo! A València. Ho diu Rita Barberà, el Ferran Adrià de la borrumballa patriotera. I si ella ho diu jo no ho dubte, m´ho crec i santes pasqües. «El nou renaixement d´Espanya comença a gestar-se a València». Vols llavor o l´enrame?
Perquè la cosa té mèrit, ja que ho diu amb entusiasme i sense baquejar-se de riure. Diran que a València, com a Espanya, només s´hi veuen les cendres de la corrupció, però aviat emergirà de tot aquest femer la bella au fènix. Perquè Espanya té vocació d´eternitat. Aplaudisquen doncs la celèmia que es gasta l´alcaldessa fins que les mans els cremen. I després passen a menjar canapès „si en queden„ de la trobada valenciana per potenciar la marca Espanya.
La bona qüestió és que, per ara, la marca Espanya es tradueix en corrupció, atur i pèrdua de drets socials i laborals. I és que una cosa és la prosaica realitat i una altra diferent els pomposos discursos que Rita elabora qual sopa Gallina Blanca, sols que en lloc d´abocar-hi aigua, agrega histrionisme patrioter i, llestos!, a engolir-se´ls. Massa fàcil, no? Tot i que sóc poc amic d´impartir sermons, caldria que en tingués major cura; ni que siga perquè tanta afectació deixa al descobert les seues habilitats en el camp de la sobreactuació. Però això m´has dit, xiulit! Canviar d´estratègia quan li va la mar de bé? Qui canviaria en una societat com la valenciana que ha fet de la mediocritat icona, del meninfotisme paradigma, de l´espanyolisme religió i de l´anticatalanisme dogma? Anticatalanisme, sí. Que no sols per a molts valencians, sinó també per a molts espanyols, «Catalunya, ni aixina ni allina» és la marca blanca de la Marca Espanya. Que exagere? No ho crec. Sobretot després del «Catalans de merda. No es mereixen res» eructat pel destituït director adjunt de la Marca Espanya. Insult, per cert, que ni tan sols té l´enginy dels grafits que decoren les parets dels urinaris públics.
