Quina marca Espanya?

Set a un. Un resultat contundent i profundament desequilibrat. Set ministres per promoure la Marca Espanya i una secretària d´Estat per defensar el sistema d´investigació. València va esdevindre la passada setmana un curiós escenari on es va poder comprovar el nul interès del Govern presidit per Mariano Rajoy per desenvolupar la ciència com un sector de progrés a llarg termini. Set titulars de carteres ministerials, un nombre més que excessiu i amb la consegüent despesa, van participar a la primera trobada empresarial organitzada per la Marca Espanya sota el lema «Innovadors, plurals, solidaris», un dels objectius del qual era recuperar el prestigi en l´àmbit internacional. La jornada va resultar tan eufòrica que l´alcaldessa de la capital, Rita Barberà, inspirada per l´himne, assegurava: «El nou renàixer d´Espanya ha de gestar-se a València».

El mateix dia, i pràcticament de manera simultània, en un escenari menys espectacular que la Llotja de València o l´edifici Veles e Vents, més de 800 científics especialitzats en Física es trobaven a la Sala Darwin de la Universitat de València amb la secretària d´Estat d´I+D+i del Ministeri d´Economia i Competitivitat, Carme Vela, amb motiu de la celebració de la 34 Biennal de Física de la Reial Societat Espanyola de Física. La veu va ser unànime: la ciència és fonamental perquè una economia basada en el coneixement faça possible l´eixida de la crisi a través de la conquesta de nous sectors d´alt valor afegit.

Vela es va desviure per explicar tots els seus esforços per evitar l´enderrocament del sistema d´I+D+i, encapçalat pels retalls letal al CSIC. Va argumentar el seu desacord amb la decisió inaudita de llevar els fons als grups de recerca ubicats amb autonomies que incompleixen els compromisos de dèficit. Amb la veu trencada, i certa incredulitat, va anunciar per setembre la retardadíssima convocatòria del Pla Nacional de 2013, vital per mantindre moltes línies d´investigació. I conforme anava desgranant intimitats de la seua secretaria d´Estat, es percebia l´absència de futur i projecte global amb un horitzó ampli per a la ciència a España. Tothom va percebre la seua soledat al sí de l´Executiu estatal i, per tant, la deriva...Una sola secretària d´Estat s´immolava heroicament per la ciència „potser, en lloc de dimitir„, mentre set ministres feien focs d´artifici per la Marca Espanya. No quatre, sinó set genets de l´Apocalipsi que són incapaços de veure, o admetre, que la marca i el prestigi internacional de l´Estat també es disputa a l´arena científica. La qüestió és: quina marca volem?