Les conseqüències d'aquella guerra són ben conegudes, encara que els cadells del Partit Popular no les deuen recordar, probablement perquè els diversos plans educatius els han convertit en víctimes de la pròpia ignorància. Si no, no és fàcil de comprendre com poden sentir-se satisfets de compartir la parafernàlia nazi i aparéixer, somrients, al costat del símbols d'una ideologia que va causar la mort, el sofriment i la misèria a tants milions de persones. Ara, com diu Rafael Maluenda, probablement, la culpa d'aquella massacre la tingueren els polonesos, per haver implantat una república, que és un sistema polític molt nociu, segons els dirigents populars, comparable al nazisme i, fins i tot, a l'actual democràcia segrestada que ens ha tornat als nivells de justícia social anteriors als faraons.

Per desgràcia, l'actualitat mostra paral·lelismes perillosos amb aquella època negra de la història contemporània, perquè encara que ara no parlem de la Tercera Guerra Mundial, és evident que la invasió, o la intervenció de forces militars internacionals, a Síria, només seria la cirereta de l'enorme pastís bèl·lic que afecta Iraq, Síria, Palestina, Líban, Somàlia, Iran, Egipte i tants països més, sense comptar la violència quotidiana que viu la gent a Mèxic, Colòmbia o Brasil.

En un món tan global com el nostre, tan civilitzat i tan protector com ens volen fer creure, les guerres haurien de ser només un record trist de la història antiga, quan els perses i els grecs o els romans i els cartaginesos s'enfrontaven en aquells batalles cinematogràfiques que han ens han deixat pel·lícules inoblidables, com Espartacus, i pel·lícules vomitives, com 300. Però, per desgràcia, la guerra és el pa de cada dia per a milions de persones arreu del món i els víctimes sempre són els més febles.

Curiosament, els bizantins consideraven que tal dia com hui de l'any 5509 abans de Crist, exactament, va ser creat el món. Seria desitjable que els instigadors de les guerres contemporànies foren castigats per aquell demiürg capaç de crear tantes coses boniques fa més de set mil anys i que tal dia com hui es recordara, en el futur, com el dia que van desaparéixer les guerres i, amb elles, els que en trauen profit, directe o indirecte. Això sí que seria crear un món nou.