En la primera cita, / la paica Rita / me dio su amor» és la lletra d´un vell tango, però és també la metàfora que descriu com va obtindre Urdangarín l´organització de Valencia Summit. Sols que ací no és Rita la paica, sinó l´alcaldessa, qui sucumb a les arts amoroses del duc de Palma. O això creuen el jutge José Castro i el fiscal Anticorrupció, que posen també lletra de tango a les negociacions poc transparents entre Camps i el gendre del rei: «Y todo a media luz / que es un brujo el amor / a media luz los besos / a media luz los dos». A l´espera, doncs, que el TSJ es pronuncie sobre els indicis de delicte detectats en els contractes de la Generalitat i l´ajuntament amb l´Institut Nóos, com en el tango, «todo está en calma», tot i que siga només una calma falsa.

Diuen a Sudamèrica que la corrupció és un tango que es balla entre dos, puix cal la concurrència del corrupte i del corruptor. Principi que jutge i fiscal han traduït així: si Urdangarin s´ha enriquit a costa dels valencians és amb el «beneplàcit» dels seus representants polítics. Hipòtesi que l´acusació popular fa seua atribuint a Camps i a Barberá els delictes de prevaricació, falsedat en document mercantil, malversació de cabdals públics, frau a l´administració i tràfic d´influències. Cinc delictes, cinc. Ho dic a la manera que s´anuncien les corregudes de bous perquè l´acusació és un brau que el TSJ ha de lidiar en una plaça pública que desconfia de la justícia, tot i que com diria Gardel, «si uno vive en la impostura / y otro roba en su ambición / da lo mismo que sea cura / colchonero rey de bastos / caradura o polizón». De veres de veres que dóna el mateix? Ja veurem (va dir un cego i mai no va veure).

Ja ho veurem, dic, perquè la desconfiança en la justícia „que està més que mai com diu el tango «cuesta abajo en su rodada»„ forma ja part de l´ADN de molts valencians des d´aquell trist episodi de l´«amiguito de l´alma», de manera que sents justícia i PP i se´t disparen tots els sensors de la suspicàcia.