Una nit qualsevol, en un poble qualsevol, una xica es trobava en una festa acompanyada per la seua quadrilla d´amics. Aquests, tenien moltes ganes de gaudir de la bonica nit que els esperava, bona música, balls i alguna que altra copeta. Feia temps que no eixien tots junts, alguns havien estat d´exàmens i altres treballaven, és per això, que tots havien estat esperant amb molta il·lusió aqueixa nit.

Passaven les hores i la vetllada transcorria perfectament entre risses i bromes. Però de sobte, les coses es van començar a complicar. La quadrilla va aplegar a un local on el xic de seguretat que es trobava allí els va parar dient-los:

„ Perdoneu, hem podeu dir l´edat?

„ Tenemos veinte años„ van respondre els xics.

„ Doneu-me el DNI

„ Aquí lo tiene„ respongueren ells.

Aleshores aquest va començar a adoptar una actitud una mica intolerant. Digué als xics que si no li parlaven valencià, no els deixaria passar. Aquests, van acceptar i li demanaren perdó en valencià. Tots pensaren que ja s´hi havia solucionat l´assumpte, però no va ser així. En la barra, demanaren un cubata, i tornà a ocórrer el mateix. Si no empraven el valencià, els tractaven amb rebuig. Per tal d´evitar que la nit fóra un complet desastre, la quadrilla acceptaren, però un poc malhumorats, parlar en valencià.

Poc després, la situació es tornà a repetir. En tornar a casa, els va parar la Guàrdia Civil, i els va obligar a parlar en valencià, amb un to un poc agressiu. Baixant del cotxe, un dels xics es va fer un tall amb un got de vidre i van haver d'anar a l'hospital. Allí, el metge de guardia li va dir que era un maleducat perquè el xic li va contar el que li havia succeït en castellà.

Després d´aqueixa nit, la quadrilla va decidir actuar, ja que la situació els semblava una mica injusta, i els xics i xiques es van queixar a la Generalitat, la qual, a més de no fer-los cas, va continuar rebutjant el castellà. Decidits a continuar amb la seua lluita, enviaren la seua història a Canal 9, però aquest, que emetia la gran majoria de la seua programació en valencià, va silenciar la queixa. Els joves, bastant sorpresos, se n'adonaren que es trobaven davant una societat que marginava la llengua que parlaven i a més, la ciutadania ho acceptava amb normalitat.

Aquesta historieta, que de ben segur haurà indignat a més d´un, és inventada. Però sols en part, ja que la llengua marginada no és el castellà, és la nostra. No és difícil imaginar, que passaria si fora el castellà la llengua marginada. L´apocalipsi es quedaria curt€ Les dues situacions són injustes, però la realitat és, que som els que parlem, defensem i estimem la llengua de la nostra terra, els que actualment sofrim l´atac continu a la llibertat de parlar la llengua cooficial del País Valencià.

Secretari de política lingüística. Joves Socialistes del País Valencià