Rajoy, che, vaya tute con el COI; tan boludo sós que ni a la tercera es la vencida?». No sé què ha pogut fallar, la veritat. Presentàvem un pressupost escarransit, un llarg currículum en dopatges, un país líder en retalls i un brillant full de serveis que la reforma laboral presta a l´empresariat. I ara resulta que al COI això li fa més feredat que la radioactivitat de Fukushima. Casum l´olla!, doña Anita peras y manzanas, i vostè convidant encara als del COI «a relaxing cup of café con leche«. Mala notícia, doncs, per a polítics i constructors que pensaven folrar-se en simulat i en diferit. Què ha passat, Cospedal? Il·lumina´ns! Els anteriors fiascos olímpics, no eren culpa de ZP per la desconfiança que provocava? Quins temps aquells quan Rajoy li retreia «su incapacidad para obtener apoyos en el COI»! Fi de la cita.

I ara què? Demanem els Jocs Olímpics 2024 i amenacem en tornar-los a demanar per a 2028? O «abandonem tota esperança», com anunciava la inscripció que Dante va ficar a la porta de l´infern de La divina comèdia? I a propòsit de comèdia, i ja que estem a la que salta, per què en lloc d´enviar una delegació a fer el ridícul cada quatre anys no proposem que Tòquio 2020 incorpore-hi la marató de la corrupció, modalitat en la que tenim assegurada la medalla d´or i motius per presentar demanda si no ens donen també la de plata? Serà per corruptes? En tenim tants per metre quadrat que aviat els jutjats hauran de requalificar els honrats.

I tornant a la candidatura de Madrid, diran el que voldran, però jo els assegure que el revés s´hauria evitat si hagueren confiat la promoció a una firma tan solvent com l´Institut Nóos. Que li ho diguen, sinó, a l´alcaldessa de València, que a diferència de la de Madrid, sense aprovar res, sense decidir res i sense firmar res, aconseguí celebrar a la capital valenciana les jornades esportives Valencia Summit. En fi, tan despagat i fet pols estic que em donen ganes de dir com Mafalda: pareu el país, que me´n vull baixar.