Si les paraules feren olor, les dels dirigents del PPCV vinculant l´oposició a la cadena independentista catalana, oldrien a bolquers d´un vell incontinent que no arriba a temps de fer al wàter. I és que estan cagats de por davant la possibilitat de perdre la Generalitat. Tant, que incapaços d´il·lusionar a la gent opten per atemorir-la agitant el fantasma català. Vaja, que si la demagògia es mesurara a colzes, com fan els que trenquen l´enfit, la mà del curander els arribaria a la gola.

El primer enfitat és el president de les Corts, que està que reglota perquè ha vist independentistes al nord de Castelló disposats a convertir-nos en «colònia catalana amb capital en Barcelona». Què t´ha paregut, morrut? Angelet! Tants anys anunciant que ve el llop sense que este arribe li ha llevat crèdit a un discurs que hui sona tan actual com el juràssic. He dit discurs i hauria sigut més precís si haguera dit diatriba, perquè mescla a burro-barra emocions, sentiments i passions que resulten racionalment tan indigestos com en gastronomia la barreja de certs condiments.

Però si això no era prou, el seràfic secretari general del PPCV trau la túrmix verbal per trinxar l´oposició acusant-la d´atacar la nostra terra per «cedir-la a Catalunya» nyas! coca. Per a dir-la, ben grossa. I de la desqualificació desmesurada a l´autoelogi exagerat: el PP és l´únic legitimat per «reivindicar un finançament just». Alça pilili! I això ho dius el mateix dia que el PP ajorna la reforma de l´Estatut que blindava les inversions de l´Estat al País Valencià? Au va! Completa el menú de despropòsits el portaveu parlamentari del PPCV; puix cal tindre el cap a carrerons per deduir que els socialistes «no defensen les senyes d´identitat» perquè un membre del CVC proposat pel PSPV s´ha afegit a la cadena independentista. Jordiet, fill de la meua vida, quan no sàpies què dir pren-te un purgant; després, ja més solt, intenta ser més destre en el maneig de la demagògia: apetitosa vianda grega que, com el menjar i beure, s´ha d´emprar amb mesura.