Enric Morera ha clavat una banderilla al llom dels dirigents empresarials que demanen consens a «tots» els partits per millorar el finançament dels valencians. I és que té collons la cosa! Que aquells que durant anys i panys han fet costat al PP aplaudint impúdicament els balafiaments i ignorant la demanda nacionalista d´un finançament just, reclamen ara responsabilitat a «tots». Tu trobes? Que són tots els que no n´han pegat un brot? Puix no, senyors empresaris (empresaures, rectifique): continuen hivernant, que és el que han fet en aquest Juràssic Park mentre altres denunciaven l´escarransit finançament i la clonació de mega-projectes que han costat una mona i un furó. No necessitem que vostès, que porten la tira d´anys plegats de braços, s´erigisquen ara en salvadors. En podríem exportar.
Això del consens és com un os de dinosaure del que no se´n pot traure caldo, puix el consens embastat a les Corts seria desembastat pels propis diputats valencians del Partit Popular al Congrés, que hi votarien en contra seguint ordres de Madrid. No és la primera volta que passa: d´exemples en tenim un cafís, com del seguidisme que dirigents empresarials fan del PP des dels temps de Zaplana (des del triàsic superior, com qui diu). Seguidisme que, com veiem, ni s´extingeix ni evoluciona. Recorden, sinó, al difunt president de la Càmera de Comerç que, per fer-li la col a Camps, s´oposà al corredor mediterrani que impulsava Maragall, invocant la neciesa «hem prosperat des que ens hem separat de Catalunya».
La justa indignació de Morera m´obliga a prendre partit. I en trac la conclusió que el consens sobre finançament, pel que fa a l´oposició, de facto ja existeix. Així que AVE i Cierval anirien més encertats si exigiren a Fabra que liderara la demanda plantant cara a Madrid. Si fes tal cosa, tindria al darrere tota l´oposició. La pregunta és si també tindria al darrere tot el PPCV. Malauradament, no tindrem ocasió de saber-ho, ja que Fabra està acollonit. I un acollonit no posa mai els collons damunt la taula.
