Hui, 24 de novembre, fa 125 anys que el capellà valencià Manuel Guzman entrava a Montserrat. Nascut a Aldaia el 19 de gener de 1846, estudià al seminari de València, compaginant els estudis de filosofia i de teologia i els de música. Va ser organista segon de la catedral de Salamanca, mestre de capella de les catedrals d´Àvila, Valladolid i València, on edità les obres de Joan Baptista Comes, amb el títol de Obras escogidas de Juan Bautista Comes, maestro espanyol del siglo XVII, puestas en partitura e ilustradas por D. Juan Bautista Guzman, Pbro y maestro de capilla de la Santa Iglesia Catedral de Valencia, amb 216 obres dels arxius de València, Sogorb, Lleida i El Escorial.
El 19 de novembre de 1888, La Correspondencia de Valencia publicava aquesta notícia: «Hace unos cuantos dias dejó de asistir a la Basílica Catedral de Valencia a desempeñar las funciones de su cargo, el conocido maestro de la capilla de música, el inspirado compositor D. Juan Bautista Guzman, presbítero, muy estimado en nuestra ciudad por sus virtudes e ilustración. Posteriormente se ha sabido que el P. Guzman salió de Valencia, anteayer sábado, sin despedirse de ningun amigo, dirigiendose al Monasterio de Montserrat con propósito de ingresar en él, tomando en breve el hábito religioso».
El 30 de novembre de 1889 el P. Manuel va fer la professió simple i l´endemà, l´abat Josep Deàs ordenà que Guzman «prenguera possessió de director de música i mestre de capella, amb plenes facultats de fer i de desfer, segons el seu prudent criteri musical».
El P. Guzman restaurà la polifonia religiosa antiga i deixà de banda la música «profana», canviant bona part del repertori musical que s´havia implantat a Montserrat durant el segle XIX. Va reformar el pla d´estudis dels escolans, els facilità l´aprenentatge dels instruments, introduint un repertori més ampli. A Montserrat tornaren a sentir-se els cants dels grans mestres montserratins: Julià, Cererols, Ametller, Viola, Brell, que donaven a les solemnitats, «un caràcter eminentment religiós i peculiar del nostre santuari», com recordava la Revista Montserratina.
Durant la vintena d´anys que va estar al front de l´Escolania, va compondre més de 300 obres, entre les quals un himne a la Mare de Déu de Montserrat, un altre a Sant Benet i un Magníficat.
El P. Manuel Guzman morí a Montserrat el 18 de març de 1909 als 63 anys: «modesta e inquietamente abstraído, cumplió sus deberes de vida monástica el sacerdote ejemplar y el artista religioso, día tras día y año tras año, siempre con renovado e intenso celo, hasta que después de más de veinte años de clausura, Dios le llamó a su seno, muriendo como había vivido, sosegada y santamente, la vigilia de San José, casi en la hora que sus escolanes entonaban, como todos los días, la salutación angélica».
Els cants d´aquest monjo valencià, encara acompanyen hui la pregària dels monjos, dels escolans i dels pelegrins, que pugen a Montserrat a venerar la Mare de Déu.
