rase per a emmarcar: «Desitge el millor als nous reis perquè el millor per a ells és el millor per a la Comunitat». La frase tuiteada per Fabra, digna d'una postal de vacances, és una deducció que corre darrere del desig sense esperança d'alcançar-lo, puix és just al revés: si a la Comunitat li va bé, als nous reis els anirà bé. Així que la frase o parida, que dirien els castissos és falsa com un bitllet de set euros, i demostra que el president entra en Twitter com les persones poc imaginatives que, al compartir amb altres la incòmoda claustrofòbia de l'ascensor, parlen del temps i d'altres ximpleries. Tot i que d'un president no s'espera que siga enginyós, sí s'espera que almenys no provoque el badall sostingut en clau de Do major.

Un cop recuperat de la cefalea que provoca l'oratòria de Fabra, em pregunte en què es basa per afirmar que l'«estreta relació» de la Corona amb el País Valencià «ha suposat prosperitat i defensa dels interessos dels valencians». Si atenem als fets, semblant afirmació més que una inferència lògica és un judici de valor, com el tuit del paràgraf anterior. Per cert, a Artur Mas els reis li van parlar en català durant el besamans. Amb quina llengua els reis van saludar a Fabra? I amb quina llengua Fabra va saludar als reis? M'hi jugue un parell de drets històrics que eixe dia a Madrid hi hagué més valencià en el breu «moltes gràcies» amb què Felipe VI va cloure el seu discurs que en totes les converses que hi va mantindre Fabra.

No tire en galtes al president el seu fervor monàrquic cadascú té les seues fòbies i fílies, sinó la retòrica aduladora que el fa semblar més monàrquic que doña Letízia i que recorda als llepaculs de cort en la faula d'Andersen, aplaudint la bellesa d'un vestit que no existeix. I ara, per acabar, aplaudiments unànimes: uns, com el president, per la proclamació del rei, i els altres perquè sabem com és de fàcil passar dels aplaudiments als xiulits, puix els mateixos que t'aclamen diumenge de Rams el divendres et crucifiquen.