Primer va ser el seu desconeixement absolut de com es fa política de residus. Així va revisar un Pla Integral de Residus al qual no va fer cap aportació excepte donar ales a la incineració. Després ha fet desaparéixer davant de la societat la problemàtica dels residus amb desinformació, opacitat i fins i tot evitant aparéixer en actes que la relacionen amb les seues responsabilitats en medi ambient. I ara, per a acabar d'adornar la seua gestió, es rendix davant de la Diputació d'Alacant transferint-li part dels seus drets en els consorcis de residus. I ja veurem si el pas següent és Castelló. La consellera no es veu amb idees i forces per a dirigir la política de residus després d'haver perdut pràcticament la legislatura i no haver resolt cap dels problemes existents. Més be al contrari, passats quatre anys no reciclem més i si generem menys residus només es degut a la crisi econòmica que és particularment intensa en una Comunitat Valenciana on el PP de la Senyora Bonig governa des de 1995. I plans zonals com el del Baix Segura seguixen sense tindre on tractar els residus.

Generalitat, i Conselleria de Medi Ambient en particular, són experts a centrifugar els problemes i no encarar-los com és el seu deure a través de la Llei de Residus i els Plans Zonals. No aporten pràcticament res per a millorar la gestió dels residus: ni idees ni tècnics, ni diners, ni presència dels responsables -amb contínues absències en reunions del director general-. I així, els treballs de planificació, tècnics i de supervisió del tractament i eliminació dels residus queden assumit per les diputacions, òrgans que tenen unes facultats limitades si no és per la renúncia dels consorcis a exercir les responsabilitats que els conferix la norma. Així, les diputacions tenen noves competències i ja poden reclamar major dotació de mitjans per a fer la gestió tècnica que no poden fer els consorcis i que no vol fer la Conselleria.

Cal preguntar-se per què els presidents de les diputacions d'Alacant i Castelló són també presidents dels consorcis de les seues respectives províncies. És només una qüestió de poder o és que la gestió dels residus implica alguna cosa més?

No oblidem la situació de València, on la intocable -políticament- Rita Barberá a través de l'EMTRE, a més a més de carregar els ciutadans amb una taxa inassumible no ha avançat gens en la problemàtica de Dos Aigües.

En la Diputació de València han escrit l'acta de defunció de GIRSA, privatitzant-la parcialment i deixant-la pràcticament sense continguts. No oblidem l'espectacle de l'assalt al poder en el Consorci del Sr. Rus, simplement lamentable. Davant de tots estos temes i molts més, la Consellera ni està ni l'esperen. Ara parla de la urgent necessitat la incineració, sabent de la seua inviabilitat. Una altra idea genial.

Creiem que la Generalitat té unes funcions i responsabilitats que no pot delegar i ha d'estar present en els òrgans de direcció dels consorcis amb tots els seus drets, per a poder coordinar i impulsar les línies de política mediambiental i liderant el canvi que necessita este sector. És evident que estem novament davant d'un exemple més d'apatia i renúncia per incapacitat. Ho lamentem molt. I ho corregirem.