La lluita per un Xúquer i una Albufera vius ha donat un gir inesperat quan el passat 20 de novembre la USUJ, formada per les sis Comunitats de Regants de la Ribera del Xúquer i Iberdrola, va acordar donar via lliure al transvasament des d'Alarcón a canvi d'una compensació econòmica. La postura de les Comunitats de Regants, que fins els dies previs a l'acord s'havien oposat al transvasament des d'Alarcón, va constituir tota una sorpresa. De fet la setmana anterior es va celebrar una roda de premsa a la seu de la Sèquia Reial on tant els regants com Xúquer Viu i altres entitats afirmàrem que no s'admetria cap transvasament que no fora el de l'assut de la Marquesa, al final del riu.
L´acord que plantegen les Comunitats de Regants és fer una permuta entre l'aigua d'Alarcón i la de l´aqüífer de la Plana Sud de Valencia, utilitzant els pous de sequera. El mateix tracte que van imposar als abastiments de la Ribera, i pel qual els regants s´embutxacaran prop d'un milió d'euros anuals, que pagaran els usuaris domèstics dels pobles afectats. En aquest cas, i a falta de conèixer les xifres finals, el benefici econòmic serà molt més elevat.
En l'acord es parla de que és una solució «transitòria», però en matèria d'aigua tothom sap que una decisió transitòria es converteix en la pràctica en definitiva i és de difícil marxa arrere. Per altra part l'acord afirma que s'ha de descartar qualsevol altre transvasament aigües amunt d'Antella „vol dir això que s'admetrà un transvasament des d'Antella?„ però als pocs dies l'anomenada Mesa del Agua de Alicante diu que accepta els 12 hm3 des d'Alarcón, però que no renuncien a reivindicar un nou transvasament des de Cortes de Pallàs.
I és que en aquesta història el lobby de l'aigua no ha deixat de reclamar la millor aigua del Xúquer ni un sol dia. La volen de la Marquesa i d'Alarcón, de Cortes i d'Antella. Tota l'aigua del riu per a l'especulació i el negoci, sense importar-les en absolut la situació de sobrexplotació i degradació del Xúquer i l'Albufera.
Darrere aquesta decisió cal vore la proximitat de les eleccions de maig de 2015 i les insistents pressions d'aquest lobby creant de manera fictícia una alarma mediàtica per un anomenat «dèficit» hídric que no existeix. La realitat és que Alacant no necessita aigua d'abastiment, que té de sobra si les dessaladores construïdes els darrers anys es posaren a funcionar a ple rendiment. Quin sentit té portar aigua a més de 300 km de distància quan a pocs quilòmetres poden disposar d'aigua dessalada? Perquè el preu de l'aigua eixirà igual o més car que el de l'aigua dessalada, quan s'està parlant de prop de 70 cèntims el metre cúbic.
El que ningú explica és qui pagarà el cost final de l'operació. Al final seran els usuaris d'abastiment d'Alacant els que pagaran la festa: el negoci d´uns i d´altres amb l´aigua de tots. Però darrere de tota aquesta operació també està la venda d'aigua per a interessos econòmics particulars, en un mercadeig que intenta apropiar-se d'un bé públic com és l'aigua. Amb quina legitimitat els usuaris d´aigües superficials, les Comunitats de Regants de la Ribera, disposen com a propietaris de l´aqüífer de la Plana Sud de València? Sembla que els administradors de l´aigua s´hagen oblidat que és domini públic hidràulic. Però no oblidem que aquesta operació està impulsada i emparada pels que haurien de defensar eixe caràcter de l'aigua com a bé públic: la Generalitat Valenciana i el Govern d'Espanya, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
A més a més, cal tindre en compte l'estat en què es troba l´aqüífer de la Plana Sud de València, que el darrer informe de la Confederació situava en alerta. La recàrrega d´aquest aqüífer s´ha reduït significativament com a conseqüència de una reducció important dels retorns de rec derivats de la modernització dels regadius de la Sèquia Reial del Xúquer, i per la manca de pluges. Que farà la Confederació? Donarà permís per a l'extracció d'aigua dels pous per compensar la que se n'anirà des d'Alarcón a Alacant? I si s´agreuja la situació de sequera, restaran reserves per fer front a una sequera perllongada a la Ribera?
I que passarà amb els cabals que deixaran d'anar al Xúquer i a l'Albufera com a conseqüència de la modernització? Qui compensarà a aquests ecosistemes quan el reg a manta siga completament substituït pel de goteig?
Aquest tracte fet d´esquenes al riu, a l´Albufera i a la gent que els vol vius, és l'excusa formal per a justificar una operació injustificable, que deixarà al riu i a l'Albufera sense uns cabals imprescindibles per a la seua recuperació i incrementarà les pressions sobre els aqüífers riberencs, aprofundint més encara la sobreexplotació del Xúquer, l'Albufera i les aigües subterrànies. I tot a canvi de diners.
Xúquer Viu traslladarà totes aquestes consideracions a les institucions europees junt amb l'incompliment de les condicions imposades per la Comissió Europea per posar 120 milions d´euros en el transvasament des de la Marquesa, on s'han enterrat 400 milions d'euros, pagats per tots els ciutadans, i que, de posar-se en marxa la solució d'Alarcón, no haurà servit de res. Això no és un malbaratament semblant o superior a l'aeroport de Castelló?
Xúquer Viu exigeix conèixer tots els estudis tècnics, jurídics i econòmics sobre aquest transvasament des d'Alarcón així com tota la documentació tècnica generada per una Comissió Tècnica creada pel ministeri que, de manera completament opaca i amb l´única participació dels usuaris privatius, s'ha reunit des de febrer a Madrid, per forçar aquest mercadeig amb l´aigua tant del Xúquer com dels seus aqüífers.
