Albert Camus i l´educació pública

El 2014 s´han complit vint anys de la publicació de l´última novel·la d´Albert Camus, El primer home. Es tractava d´un manuscrit inacabat que l´autor de L´estranger tenia en una maleta el dia de la seua mort en un accident de trànsit, el 4 de gener del 1960, a l´edat de quaranta sis anys. Tres anys abans havia rebut el premi Nobel de Literatura. L´editorial Gallimard va fer un gran llançament editorial i el 1994, trenta anys després de ser escrita, es van vendre més de 200.000 exemplars i es convertí, tot i no estar acabada, en una referència de la literatura francesa.

El primer home és l´obra més autobiogràfica d´Albert Camus. Les seues pàgines descriuen la infantesa de Jacques/Albert Cormery/Camus (fins i tot intercala la tercera i la primera persona en determinats passatges) en un barri europeu i pobríssim de la perifèria de la ciutat d´Alger. La mare era analfabeta, parlava poc i estava una mica sorda. L´àvia, procedent d´una família emigrant menorquina, també era també analfabeta i l´infant Camus tenia veritables problemes a l´hora que els seus tutors, la mare i sobretot l´àvia, signaren els documents de l´escola. El pare, a qui l´escriptor no va conéixer, era un immigrant procedent d´Alsàcia que morí durant la primera guerra mundial.

El primer home és també la recerca del pare que Camus no va conéixer, criat per l´àvia, la mare i els oncles. És també la búsqueda de les seues arrels i un intent de recuperar de l´oblit una família empobrida i anònima que, com tantes altres, estaven destinades a desaparéixer de la història sense deixar empremta. Però aquesta novel·la també ens acosta a una realitat que ens resulta ben pròxima: la llibertat d´una llum i d´uns carrers, dels mercats, de les olors, del cinema, dels veïns i el futbol: la sensualitat mediterrània. El malaurat historiador Tony Judt, en una ressenya publicada en The New York Review of Books (Sobre el olvidado siglo XX: 2008), analitza magistralment la referència moral que El primer home va aportar l´any de la seua publicació en una França esbargida d´escàndols de corrupció en l´època Mitterrand. Camus també representa la conflictiva cruïlla entre dos mons, el de la metròpoli i el dels colons francesos (pieds-noirs), dos mons que van esclatar al llarg de la brutal guerra de descolonització d´Algèria.

Però un dels elements que fan d´aquesta obra un document essencial als ulls d´un ciutadà de l´estat espanyol de l´any que acaba, el 2014, és la importància del sistema educatiu francés, del sistema de beques i meritatge que va permetre l´escriptor accedir al món de la cultura. Cormery/Camus, un infant pobríssim, perifèric, fill d´immigrants, de mare i àvia analfabetes que únicament coneixien el món del treball i el sacrifici, va poder cursar els estudis de Secundària gràcies al mestre Louis Germain, a qui dedica el discurs del Nobel, i al sistema de beques francés.

Utilitze ara una citació textual de Tony Judt: «Allò que va salvar Cormery/Camus de la desesperança i el passat és l´educació (...) No únicament gràcies a la influència del primer mestre, sinó a la quasi inenarrable importància del sistema francés d´educació primària universal i de les beques gràcies a les quals els xiquets pobres amb millors notes de la seua generació van poder cursar l´ensenyament secundari».

Això, doncs, passava els anys vint del segle passat en una escola d´un barri perifèric de la ciutat d´Alger. Ací, a l´estat espanyol, aleshores només podien estudiar els fills dels rics. Clar i ras. Tanmateix, molts anys després, amb el govern del Partit Popular del senyor Rajoy, sembla ser que hem tornat cap enrere i s´han agreujat les desigualtats socials amb les retallades a l´educació pública.

Al capdavall, l´educació, com en el cas de Camus, és l´únic camí per a salvar els més desfavorits de la desesperança. Malauradament, sembla ser que la dreta espanyola continua arrelada en la cultura dels privilegis per raó de les influències o els diners, com els antics cacics dels anys vint. ¿Podria haver accedit als estudis superiors Albert Camus en l´Espanya actual, sent de família pobríssima, analfabeta, sense recursos ni influències, únicament amb l´ajuda de les beques del sistema públic?