Ricardo Blázquez, un cardenal del papa Francesc

Ricardo Blázquez, un bisbe conciliador, reformista i dialogant, ha estat creat cardenal pel papa Francesc. Arquebisbe de Valladolid, el papa ha volgut cridar-lo a una unió i a una col·laboració més estreta amb la Seu de Pere, ja que durant el Consistori dels pròxims dies 12 i 13 de febrer, els cardenals, juntament amb el papa, reflexionaran sobre noves orientacions per una reforma de la Cúria Romana, el gran tema pendent.

El papa Francesc continua sorprenent-nos, ja que ha volgut crear cardenal l'arquebisbe de Valladolid, una seu que «tradicionalment» no era cardenalícia, i per contra, no ha fet cardenal cap dels arquebisbes que «tradicionalment» ocupen una seu cardenalícia, com és el cas de Madrid, Sevilla, Toledo, Santiago de Compostel·la o també Brussel·les o Venècia. El papa Francesc continua apostant per les «perifèries», per tal de descentralitzar i democratitzar l'Església. I així, no han estat creats cardenals ni els arquebisbes Carlos Osoro, de Madrid, ni tampoc el de Toledo, Braulio Rodríguez, o el de Sevilla, Juan José Asenjo.

L'arquebisbe Ricardo Blázquez, que va nàixer el 1942, i que és doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma, va ser professor i degà de la Universitat Pontifícia de Salamanca.

El 12 de març de 2014, amb 60 vots, d'un total de 79 bisbes, Ricardo Blázquez, es va convertir en el nou president de la Conferència Episcopal Espanyola per al trienni 2014-2017. En aquesta votació per a la presidència de la CEE, l'arquebisbe de València va aconseguir 10 vots, el bisbe Asenjo 5, Del Rio 2 i finalment Omella i Blanco 1 cadascun. Blázquez va rebre un dels recolzaments més amplis dels últims anys, ja que si el 2008 el cardenal Rouco va obtenir 39 vots d'un total de 77 bisbes, i Blázquez 37, el 2011 Rouco n'obtingué altra vegada 39, d'un total de 75 bisbes, i Blázquez 28. Per això l'any passat, els 60 vots de l'arquebisbe de Valladolid el van situar com a home de consens.

Cal recordar que el 2005, Bláquez ja obtingué la presidència de la CEE, guanyant per un sol vot al cardenal Rouco, mentre que tres anys més tard, el 2008, Rouco el va descavalcar.

Sembla que els nous aires de Roma, amb el papa Francesc, estan portant una canvi al si de l'episcopat espanyol, cosa que es va veure amb l'amplia majoria de Blázquez, com a president de la CEE i ara amb la creació de cardenal.Ja el 7 de març de l'any passat, el cardenal franciscà Carlos Amigo, expressava el seu desig perquè el bisbe Ricardo Blázquez poguera encapçalar de nou la CEE. I és que Bláquez, qualificat d'intel·ligent i dialogant, és un home que amb responsabilitat i valentia pot portar el canvi a l'Església espanyola, obrint un nou camí de consens i de diàleg, sense caure en la confrontació ni en la crispació.

Nascut a Villanueva del Campillo el 1942, Blázquez ha estat bisbe auxiliar de Santiago (1988) i després de Palència (1992) i de Bilbao (1995), on va deixar un gran record, malgrat que va ser rebut amb reticències pel nacionalisme basc. En l'actualitat Blázquez és arquebisbe de Valladolid, on se'l considera un home afable, allunyat de la línia més dura d'alguns dels bisbes espanyols. D'ací que en les eleccions de 2005, 2008 i 2011, Blázquez sempre era proposat pels bisbes més moderats, enfront dels qui proposaven el cardenal Rouco. I és que Ricardo Blázquez, representant més genuí del sector dialogant de l'episcopat espanyol, no va participar mai en les manifestacions contra el matrimoni homosexual i l'assignatura Educació per a la Ciutadania que encapçalava el cardenal Rouco.

Conversador amable i amb capacitat per arribar a acords, segons el periodista José Manuel Vidal, director de Religión Digital, Blázquez va ser l'únic bisbe espanyol que en l'última visita ad límina a Roma, es va entrevistar amb el papa sobre problemes polítics i socials. Home moderat, obert al diàleg i allunyat d'un personalisme absorbent, Blázquez ja va anunciar en ser elegit president de la CEE, que «L'Església ha de ser una casa amb les portes obertes», una Església que no es tanque en ella mateixa, per així «testificar amb amabilitat l'amor de Déu». Blázquez també va declarar que no tenia cap programa, sinó que amb una actitud col·legiada va dir: «El dissenyarem entre tots». Esperem que Blázquez, ara com a nou cardenal de l'Església, atent als signes dels temps i obert a la renovació que ens ve del papa Francesc, puga reconduir un episcopat pel camí del diàleg, tal i com ens proposa el papa Francesc.