La llibertat no té religió ni Estat

Mentrimentres s'assecava la tinta del primer article de l'any per a la secció comarcal De cent en cent, em sorprén dolorosament la notícia de l'atemptat contra la revista satírica Charlie Hebdo. Si alguna cosa necessitem, especialment aquells que expressem les nostres reflexions en mitjans de comunicació, és el dret a la llibertat. No sols suposa una paraula bonica. Significa realment l'ingredient bàsic sense el qual allò que fem deixa de tindre significat complet. La llibertat ens fa lliures però sobretot ens ajuda a comunicar de manera clara: les idees i les nostres actituds en la vida. Molt sovint no som conscients del que significa quan la tenim. Però si esta ens falta, sorgix l'amargor. Naixen silencis que dibuixem en el paper i que ens asfixien.

El 7 de gener ha estat un dia especialment dur. La llibertat d'expressió i el respecte a la vida humana s'ha anul·lat. El nostre món, amb totes les seues imperfeccions, es caracteritza per ser el dels drets i de les llibertats. Han costat molt de guanyar. Referents com la Revolució Francesa foren en el seu moment un esperó que ajuda a consolidar-los. Hui França, un dels cors de la llibertat contemporània, ha estat ocupat pel fanatisme i la radicalitat. Amb ella els països europeus i els que formem part del mateix model de societat ens trobem amenaçats. Aquells que escrivim ens sentim especialment atacats. Una vegada més en la història. La religió, que a voltes tant ha unit la raça humana, ha estat la justificació de la violència. Ara per ara s'ha de fer una crida l'islam, ple de valors i principis positius, perquè desemmascare als qui manipulen el seu nom. Els creients de bona fe han d'alçar-se i parlar al món. S'han de fer escoltats. Si no passa així, esta religió acabarà definitivament creant por i odi entre els no musulmans.

La realitat és que la tristor se'ns apodera. Pensem que eixes pistoles no miraven un mitjà de comunicació, uns periodistes o un país. És un atemptat greu a les nostres consciències i a la tolerància. Una acció que ens genera impotència, inseguretat i ràbia. Cap confessió pot atacar el dret humà a ser lliure. La llibertat, doncs, no coneix de fe i és universal. L'assassinat d'ahir no fa més gran a Alà. La defensa de la llibertat humana de segur que sí. En definitiva, l'atemptat no entenia de religions ni mirava sols un estat. Significa l'atac a un principi humà. Així que hem de reflexionar i també actuar perquè estes accions no s'expandisquen. Una tasca que està en mans dels governants del món i de les autoritats religioses musulmanes. La llibertat és cosa de tots.