El real decret publicat el passat 3 de febrer suposa l´enèsima modificació de l´ordenació dels ensenyaments universitaris que es porta a terme pel bipartit únic (PPSOE) en les darreres dècades. No es compleixen 8 anys de l´assaig de posada en marxa del conegut com a pla Bolonya i ja es reconeix que tot allò que aquell suposat pla deia era una mera enganyifa o pressa de mida. En el passat, a través de les lluites de la població, tot un conjunt de serveis es van des-mercantilitzar per a transformar-se en serveis públics, que la pròpia dinàmica de conquestes socials convertiria en drets més o menys universals. El gran capital privat no ha deixat de considerar amb rancúnia eixe procés i porta anys intentant pegar-li la volta. L´ensenyament és un negoci massa golós com per a mantenir-li reduït a un servei públic i un dret. Ja al començar el nou segle, al conjunt dels països membres de l´OCDE l´ensenyament s´havia convertit en u dels últims tresors dels que apropiar-se, res menys que prop de 900.000 milions d´euros a l´any.

Les últimes reformes universitàries havien instal·lat un model tecnicista complex que implicava la conversió dels estudiants en clients, les classes i cursos en productes i l´ensenyament continu en font permanent de guany del nou negoci educatiu, llests per tant per a ultimar la conversió de l´educació al seu conjunt en una mercaderia i aquesta, al seu temps, en font permanent d´elaboració d´una mercaderia: el coneixement com factor d´acumulació de capital. La mercantilització de la investigació va significar en lo successiu que passa a estar mesurada en funció del seu interès per al món empresarial. El que significa travessar un conjunt de filtres de publicació, per a que tingui valor curricular només allò que s´adequa a tal interès, filtrat a través de les revistes o àmbits erigits en guardians del mateix: justament les úniques que puntuen per als curricula.

El deteriorament de la qualitat docent, amb el desgavellat augment de crèdits, s´implica a més a més amb el fet de que aquesta a penes te consideració curricular per al professorat, mentre que per a l´alumnat es va imposant per damunt del coneixement en sí mateix i l´aprofitament curricular per a la formació personal i social, l´obtenció del crèdit de manera tan compulsiva com per al professorat la publicació adequada. Eixa docència rebaixada i utilitarista ha anat de la ma de la precarització laboral de més i més professorat així com la pèrdua de democràcia interna universitària als departaments i òrgans gestors. Destruint poc a poc l´autonomia universitària, cada vegada més en mans del món empresarial, tan per al finançament com per al control.

El nou decret Wert, ministre la memòria del qual serà registrada en els anals de la bestiesa contra la cultura i l´ensenyament per les següents generacions, pretén, dins de la línia estratègica esmentada:

1. Deteriorar del tot la universitat pública, per a fer-la destí només dels que no puguin pagar-se una altra cosa; amb un grau descafeïnat i un postgrau més i més car, inaccessible per a la majoria d´aquells. Allò reduirà significativament el nombre d´estudiants (menys cursos igual a menys estudiants, i menys encara seguint el postgrau). Per tant també, es reduiran els pressupostos universitaris. Igualment la plantilla de professorat. Molts d´eixos diners estalviats (mirem que estalviar en educació és condemnar el futur de la societat) aniran en canvi a finançar les universitats privades dels adinerats.

2. Produir titulats de diferents nivells, amb preus a la carta de la força de treball qualificada, en funció dels diferents esglaons de títols oferts. Aquests seran més i més dispars entre universitats espanyoles, i entre aquestes i la resta d´europees, dificultant qualsevol procés de convergència, en contra del que es predica.

3. Abaratir el preu de la força de treball qualificada, amb una pressió a la baixa tant pel salari com per l'ocupació, condemnant als nostres titulats i titulades a una subocupació crònica.

4. Fer titulats amb poca reflexió critica sobre el seu propi coneixement així com del seu paper social. Adoctrinats útils per al sistema.