Com cada vegada que hi ha una crescuda de l´Ebre, apareixen veus que reclamen el transvasament no només com un dret inalienable del les conques del sud-est, sinó com una forma de prevenció front a les inundacions. Té això algun sentit? Hauríem evitat les destrosses amb el transvasament? La resposta és un «NO» majúscul. Veiem per què.

En primer lloc, la canonada del transvasament de l´Ebre tenia una capacitat projectada de 50 m3/s. La crescuda de l´Ebre ha provocat que el riu arribe a cabals de 2400 m3/s. És a dir: amb el transvasament a màxim rendiment, sense pèrdues ni obstruccions, podríem desviar com a molt el 2,08% de l´aigua. Per molta aigua que porte l´Ebre, només podrem aprofitar una mínima quantitat.

En segon lloc, i més important encara, la presa d´aigua estava prevista a Tortosa, però fins i tot considerant les altres alternatives (Flix i Xerta), res no hauria canviat. De què ens val detraure aigua quasi a la desembocadura si el problema el tenim a Zaragoza? De què li val a un aragonès que centenars de quilòmetres abaix hi haja un canal que porte aigua a València, si la seua crescuda es deu a pluges i desgel de molt més amunt? És un absurd descomunal. El transvasament no s´hauria notat ni un poquet.

En tercer lloc, on emmagatzemem l´aigua? La volem mesclar amb l´aigua de qualitat del Xúquer? I si la crescuda ocorre en un moment on tenim poca capacitat de retenció als embassaments? El transvasament no és només una conducció d´aigua i prou: és un sistema molt complex on la capacitat de transferència de recursos hídrics no depèn d´un sol factor.

En quart lloc, cal dir que una crescuda no és un esdeveniment roín per se, i menys encara al cas de l´Ebre. D´estes avingudes d´aigua a la primavera, carregades de nutrients, depèn gran part de la fauna marina associada als ecosistemes del Delta, però també més enllà: el llagostí de Vinaròs seria una gambeta insípida sense estos aportaments del riu. L´aigua no es perd al mar, perquè l´aigua del riu és també el mar. Sense un no tenim l´altre.

La qüestió, en definitiva, no és el recurs, sinó la capacitat que tenim de gestionar eixe recurs. Tant s´hi val que l´Ebre aboque al mar tota l´aigua que consumeix València en 16 hores si no podem conduir-la i utilitzar-la. És com dir: «El terratrèmol d´Albacete generà la mateixa energia que consumeix Madrid en un any». I? No podem fer res! Doncs amb les crescudes dels rius, igual: sobrepassen la nostra capacitat d´aprofitar el recurs. Ni amb la millor tecnologia disponible seríem capaços d´apropiar-nos del 10% del cabal de l´Ebre durant un episodi com el d´estos dies. I la resta de dies, a l´Ebre no li sobra aigua; això vos ho pot dir qualsevol persona que conega el riu. I per cert, potser (potser) els valencians podríem començar a fer alguna cosa respecte a açò i deixar de preocupar-nos per riuades i cabals, perquè utilitzem 160 litres d´aigua per dia i habitant, el major consum de tota Espanya. Mirem a casa nostra abans de reclamar solucions sense trellat Sénia enllà.