Molts han sigut els segles des que la primera dona oradora, Aspasia, es va dedicar a difondre el coneixement, fet que li va valdre la consideració de concubina com a única faceta a destacar-ne, relegant la seua dimensió d´oradora. La seua paraula i la seua figura van ser ocultades per por del poder de la seua imatge com a model a seguir. Molts anys menys han passat des que una dona espanyola es va alçar en el parlament per demanar, a través de la seua veu, el dret de les dones a participar en la vida pública, fet que la va portar al desterrament voluntari i a la pèrdua de la confiança dels seus propis companys de partit: Clara Campoamor també era perillosa com a model.

La veu és el millor instrument per a cridar les injustícies, la manera més directa de demanar el que és d´una, i sobretot, és la manera d´explicar als i les altres i a nosaltres mateixes com veiem el món i com el volem.

Hui tornem a servir-nos de la paraula per a reivindicar la necessitat de continuar en lluita i defendre els drets de les dones, més en perill que mai per la involució ideològica que s´ha assentat en la política i en la societat.

Perquè continuem patint precarietat laboral, cobrem salaris més baixos i se'ns condemna a pensions de misèria. Se'ns assassina, però els governs no fan sinò retallar en prevenció, en assistència. Se'ns vol retallar el dret a decidir sobre el nostre cos mentres se'ns nega el dret a ser mares per la nostra orientació sexual, per estar soles.

Governs que imposen una reforma educativa que lleva a la futura ciutadania la capacitat de desenvolupar una ment més crítica, una societat més igualitària, una educació des de les primeres etapes basada en la coeducació, en el respecte a la diferència i la diversitat, en l'estima al que és femení. A més, impulsen l´ensenyament en les aules públiques de la religió, bastió de la misogínia i del patriarcat.

Amenacen amb una llei sobre l´exercici de la coresponsabilitat parental i altres mesures a adoptar en els casos de nul·litat, separació o divorci que, sens dubte, toca drets bàsics de les dones i les criatures, mentre que dóna recer a la demanda d´una escassa part de la població que fa habitualment de la custòdia compartida una amenaça i una venjança contra les dones.

Som conscients de la força que tenim quan estem unides per una causa, per açò mentre tinguem veu seguirem reivindicant els nostres drets.

Coordinadora Àrea Dona. Intersindical Valenciana