Davant la multidimensionalitat del fenomen turístic, habitualment les anàlisis i les propostes de planificació se centren en aspectes i dimensions econòmiques i territorials, les quals són rellevants, però que cal complementar amb altres dimensions, per garantir la seua sostenibilitat. Així mateix, constatem com el turisme ha patit importants deficiències en la planificació.
Nosaltres proposem un apropament complementari, de cara a la necessària i sostenible planificació del turisme. Per això, ens centrarem en dues dimensions psicosocials (la identitat professional i aspectes relacionats amb la cultura). El turisme implica d´una banda, un important element d´activitat professional (compoment identitari) i estil de vida per a un creixent percentatge de població. I cal destacar com no sempre això implica condicions de treball de qualitat i estabilitat en una ocupació digna, la qual cosa resulta incompatible amb un model de turisme socialment sostenible.
D´altra banda, representa un fort impacte socio-cultural, sobre de pensar, hàbits i relacions socials... La possibilitat de fer vacances i viatjar ha esdevingut, malgrat la crisi, un evident indicador de qualitat de vida i benestar social. En síntesi, considerem que cal una concepció integral i multidimensional del turisme i una planificació estratègica coordinada i participativa, considerant els efectes i
