Sembla que, de sobte, el partit que aspirava a ser el recanvi del PP s´està ensorrant com un castell de naips. La màxima dirigent d´UPyD, Rosa Díez, està que no li toca la camisa a la pell des de les darreres eleccions andaluses. Després de prop de quaranta anys de cobrar un gran sou de la política „com a diputada foral, parlamentària, consellera del govern PNV-PSOE, eurodiputada, etc.„ està a punt de passar a la història com una màquina política que ha sigut capaç de fer dels seus principis allò que deia Groucho Marx: que si no agraden, en té uns altres de recanvi. Ha estat militant socialista, ha compartit cartera amb un govern nacionalista i ha acabat formant un partit que predica l´eliminació de les competències bàsiques de les comunitats autonòmiques per a tornar a un Estat similar al franquista. Una flagrant contradicció que tard o prompte havia de passar-li factura.

Alguns mitjans de manipulació de masses influents han descobert, en els darrers mesos, que l´aposta que havien fet per Díez no estava quallant com desitjaven i que calia canviar d´estratègia, sobretot, amb la davallada tan significativa que començaven a patir el PP i el PSOE i la imparable pujada de Podemos. I és així com moltes veus de la dreta mediàtica i política comencen a apostar de manera decidida per Ciutadans, el nou lerrouxisme que podria convèncer, amb un llenguatge fresc i una imatge jove que, malgrat tot, el sistema neoliberal és el que val i qualsevol altra proposta cal combatre-la amb contundència.

I així ha estat. Tot apunta que aqueixa aposta per Albert Rivera els està resultant del tot estimulant, fins al moment. Els tsunami de Ciutadans està destruint UPyD de manera fulminant. La militància de Rosa Díez l´està abandonant com qui fuig de la pesta. Han vist per les enquestes que no s´anaven a menjar una rosca i han decidit embarcar-se en un altre partit guanyador que, si fa no fa, predica quasi el mateix discurs. L´exemple més patètic ha estat el de Toni Cantó, que li ha pegat una de les estocades finals a qui ha estat la seua tan estimada mentora, fins no fa gaire.

Comptat i debatut, l´espai polític dels dos partits en conflicte és el mateix i, fins i tot, el programa electoral és molt similar. Les seues principals banderes comunes han estat, per una banda, la fòbia anticatalanista i antiautonomista, i la defensa de l´economia neoliberal. Fins ara, Ciutadans jugava a ocupar l´espai català i UPyD tenia un important ascendent a la majoria de l´estat espanyol. Però ara, aquesta divisió de papers ja no serveix. Ciutadans ha fet una OPA hostil total a UPyD i una altra parcial al PP i ha donat una nova esperança al vot de dreta que començava a davallar de manera important. Un vot que, al remat, vaja a la UPyD, a Ciutadans o al PP, significa el mateix: canviar la façana per a deixar-ho tot com estava.