El nou govern de la Generalitat va a encetar el seu camí patint l´asfixia financera provocada per un elevadíssim endeutament, una insuficiència d´ingressos per atendre els serveis bàsics de l´estat del benestar i una dependència absoluta del Ministeri d´Hisenda per a obtenir la liquiditat necessària amb la que atendre les despeses corrents. Mentre, el Govern central afronta una etapa pre-electoral i més comunitats autònomes (CC AA) de les que no pot esperar l´obediència partidista. Així les coses no podem confiar abans de les eleccions generals en cap reforma del sistema de finançament autonòmic. Però si podem exigir mentre més recursos encara que provisionalment.

L´Estat de les autonomies es va dissenyar sense una planificació concertada de la descentralització de les funcions de despesa entre els tres nivells de govern (central, autonòmic i local), i molt menys l´equilibri necessari amb la descentralització dels ingressos que possibiliten el finançament de les despeses. La distribució dels ingressos i despeses per nivells de govern a l´Estat espanyol mostra un fort desequilibri entre el nivell central i l´autonòmic. Amb dades del Fons Monetari Internacional (FMI) entre els anys 2008 i 2009, el Govern central retenia el 65 % del PIB en ingressos, mentre que les seues competències generaven unes despeses del 52 % del PIB; i al contrari, les CC AA rebien el 24 % del PIB en ingressos i les seues competències exigien el 36 % del PIB en despeses. Per tant el govern central, dels impostos que paguem, reté molt més fons que els necessaris per a exercir les seues competències, per la qual cosa se´ls pot exigir una distribució més equilibrada.

A la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca) es contempla el principi de lleialtat institucional, en virtut del qual el nivell central de l´Administració ha de compensar a les CC AA per les mesures que aprove i que suposen una reducció d´ingressos o un augment de les despeses no previstes en el moment de l´aprovació del sistema de finançament vigent. Des de l´any 2009 en que s´aprovà l´actual sistema de finançament autonòmic, el govern central ha pres decisions que han reduït moltíssim els ingressos de les CC AA, com ara:

„ Els augments de l´IVA sense compartir la major recaptació: la cessió efectiva a les CC AA s´ha reduït del 50 % previst a la reforma del 2009 fins el 33,4 % efectiu l´any 2014. Malgrat això les CC AA si han patit les conseqüències de majors tipus a les seues compres.

„ Exempcions concedides a la Societat de Gestió d´Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb o banco malo) a l´impost sobre transmissions patrimonials de les CC AA.

„ Exempció concedida a la constitució de noves societats a l´impost sobre actes jurídics documentats de les CC AA.

„ Les retallades de les transferències estatals que co-finançaven les ajudes previstes a la Llei de Dependència.

„ La negativa del Govern central a concedir bestretes sobre el fons de competitivitat previst al model de finançament aprovat l´any 2009 i del que es beneficiaria la hisenda valenciana.

Per lleialtat institucional la hisenda valenciana podria rebre, sense modificar el sistema de finançament autonòmic, uns recursos que alleugerien l´asfixia financera que pateix. Els recursos del sistema de finançament autonòmic que reben les CC AA son determinats pel govern central en base a la seua previsió de recaptació tributaria. L´any 2014 la hisenda valenciana rebé un 4 % de recursos menys que l´any 2013, mentre que la recaptació sols d´IVA i IRPF augmentà un 21,62%. La major recaptació suposà ingressos immediats per al Govern central i la Generalitat rebrà esta major recaptació l´any 2017. En una situació d´asfíxia financera i davant augments de la recaptació tributaria, es podria plantejar un augment dels recursos cedits provisionalment.

La distribució dels ingressos tributaris entre els diferents nivells de govern a l´Estat espanyol beneficia al Govern central, per la qual cosa disposa de més recursos, i en base al principi de lleialtat institucional i a l´evolució de la recaptació tributaria, mentre no es reforma el sistema de finançament autonòmic, la hisenda valenciana podria rebre més recursos i evitar una major asfixia financera.