Lo negaré que en pocs dies les emocions han anat i han vingut, que de les alegries desbordants han passat a la tristor i l´enuig per tornar novament al sentiment de goig i esperança. M´estic referint al nou moment polític que vivim i a les dificultats que presenta la plasmació de la cultura del pacte que actualment s´imposa. Per això felicite les persones i grups que han sabut deixar de banda interessos personals i postures partidistes. Per a ningú no ha sigut fàcil perquè cedir en alguna cosa profunda sempre és costós, però necessari per poder construir coses en comú. Ja sabem que hi ha aspectes, en la política de cadascú, que han de ser irrenunciables perquè afecten a principis bàsics essencials. Però allò important és determinar quines qüestions i de quina manera són negociables perquè del resultat de l´acord es derivarà una situació millor.
Dit això, no hem d´amagar que de vegades, un dels obstacles per a la consecució de pactes pot radicar en les relacions personals. I no hi ha bones relacions entre persones i grups quan hi ha una tendència a menystenir l´altre i a rivalitzar, quan s´hi desconfia i es mantenen vius antics greuges. O quan s´assumeix un victimisme estèril.
He arribat a aquest punt de les reflexions i m´adone que ha aflorat el meu tarannà de mestra d´escola. O la deformació professional que dirien uns altres. Perquè, al llarg dels anys de professió hi ha hagut moltes qüestions que no formen part dels programes escolars (traslladeu-ho a programes polítics) que hi ha hagut que abordar per tal de poder treballar. Em referisc al tema de les habilitats socials, és a dir a la capacitat dels individus per relacionar-se, per interactuar, per fer coses en comú. Hi ha persones que de manera natural posseeixen aquestes habilitats però n´hi ha que no, la qual cosa obstaculitza la marxa del treball. Afortunadament tot es pot millorar amb tècniques contrastades de dinàmica de grups que afavoreixen la capacitat d´empatia i de relació. I entre aquestes tècniques hi ha coses tan senzilles com les de saber plantejar les coses amb l´ús adequat del llenguatge i dels gestos. No obstant, sempre poden sorgir conflictes, individuals i/o col·lectius. I en aquest camp també hi ha tècniques. Les tècniques de resolució de conflictes ajudaran, efectivament, a resoldre´ls de manera constructiva. Exemples n´hi ha als centres d´estudis, en les relacions laborals, en les empreses i els negocis, en qualsevol grup que perseguisca l´èxit.
La cultura de pactes exigeix una formació política on, a més de les teories i les idees, es contemple la diplomàcia i les relacions humanes. I la pràctica d´una convivència distesa, amistosa, gratificant. Tot allò que calga per, com deia Salvador Expriu:
«Que no sigui decebuda la nostra esperança,/que no sigui escarnida la nostra confiança:/així molt humilment ho demanem».
