Treballar o anar a estall» és una expressió molt nostrada, que no veiem massa en el valencià de llibre, però ha sigut (i ho és encara) d´ús molt corrent entre els valencianoparlants de mitjana edat en amunt. Com molts de vostés saben, i arreplega el Diccionari normatiu valencià, fa referència a «sistema de treball en què es paga per faena feta i no a tant per unitat de temps».
El dit valencià culte, influït per un elitisme uniformador i excloent, l´havia bandejat a favor de les locucions «a escar» o «a escarada», però últimament l´hem pogut vore escrita en textos literaris. Té també el sentit figurat de fer alguna cosa «de pressa, sense descans, per a acabar prompte». «A estall» procedix del món del treball en l´agricultura tradicional, però també ha sigut i és d´aplicació a l´obra, a les faenes de la construcció. A estall es plantava l´arròs, se segava, es cavava i es collia (i es cull) la taronja i tota classe de fruites en les collites, en contraposició a quan eixes faenes es feien (i es fan) a jornal, quan es treballa i es cobra per unitat de temps, independentment de la quantitat de guaixos plantats, de les garbes segades, de la terra cavada, de les arroves collides o dels metres de paret feta o enlluïda. Com deia, té també el sentit de fer les coses «de pressa, sense descans, per a acabar prompte». Qui fa les coses molt de pressa podem dir que les fa a estall. I si ens traslladem a l´indesitjable món de la corrupció (com a mers observadors, és clar) vorem que molts dels executors de tan innoble activitat sembla que l´han exercida a estall, perquè algunes fortunes s´han fet o s´han incrementat tant, en tan poc de temps, que els seus posseïdors pareix que han robat sense descans.
Molt diferent d´anar, treballar o laborar de la manera descrita és «anar a pams», locució també molt genuïna i que tampoc ha tingut el favor del del fonamentalisme lingüístic. L´expressió completa, almenys en terres valencianes, és «anem a pams i no a vares», com també arreplega el diccionari de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. El pam de la mà s´usava com a mida de longitud, i convencionalment és d´una llargària d´aproximadament 22-23 centímetres. La vara fa, dalt o baix, 91 centímetres. Per la diferent distància es diu allò d´anar a pams i no a vares. Alguns suspectes de corrupció, pel que es veu, han anat a vares i no a pams en allò d´amassar fortunes.
