L´única formació que té clar que els valencians necessitem un grup propi al parlament espanyol és Compromís. Allò que hauria de ser normal és l´excepció. Però la formació valenciana sap les dificultats per assolir-lo: mínim de cinc diputats i 15 % de vots en les circumscripcions; encara que es pot rebre l´ajuda d´altres formacions que presten algun diputat i/o completen el percentatge necessari.
En el cas de la formació neodinàstica Podemos estan pactant la candidatura Catalunya, sí que es pot, amb els unionistes-federals catalans d´ICV i EUiA. Aspiren a tenir un grup propi a Madrid. Aquesta concessió, el fet que el seu nom no aparega, tal vegada la fa el grup regeneracionista espanyol per reforçar en Catalunya el front lerrouxista que defensa mantenir la comunitat catalana dins l´Estat espanyol. L´estratègia la disfressen amb un cínic atac esquerranista cap a Artur Mas i la defensa demagògica d´un inconcret dret a decidir dels catalans.
Ací, on les contradiccions no són tan evidents, al si de Compromís s´ha encetat una polèmica sobre si cal o no pactar amb la delegació valenciana de Podemos per anar junts en una mateixa candidatura per fer un grup propi a Madrid. Opinar és complicat perquè caldria saber que pretén fer Compromís a Madrid. Si l´objectiu és coadjuvar a un «cambio emancipatorio que está fuera del bipartidismo tradicional» al si de l´Estat espanyol i els diputats de Compromís/Podemos o Podemos/Compromís „en el cas que aquesta denominació permeta un grup propi„ contemplen la solució dels problemes dels valencians dins d´un nou encaix en una futura Espanya regenerada, plural o federal, sense cap reivindicació sobiranista, llavors aquesta aliança pot ser positiva per assegurar un grup valencià. Però sí l´objectiu és assolir un grup propi sense cap dependència a les estratègies de confrontació entre els dinàstics espanyols, entre els conservadors i els progressistes, i amb plena sobirania per defensar els interessos dels valencians per damunt de qualsevol altra consideració, llavors els suports parlamentaris per arribar a un grup propi caldria cercar-los entre els grups sobiranistes bascos i catalans al Parlament de la metròpoli.
Llavors la polèmica suscitada en Compromís pensem que no està del tot ben plantejada. Si Compromís no reivindica clarament la sobirania política dels valencians, com és el cas, i la seua acció política és per a contribuir a regenerar l´Estat espanyol, aleshores el seu lloc està al costat de Podemos i fins i tot al costat d´EUPV, que no oblidem a l´igual que Compromís, EUiA, ICV, CHA i altres, tenen la personalitat jurídica pròpia que exigeix Podemos, com a única força estatal, a les forces regionals per pactar amb elles. Aquesta aliança podria garantir assolir un grup propi valencià regional de caire progressista.
Ara, si els opositors de Compromís per anar amb Podemos plantejaren, cosa que no fan, que els diputats de Compromís al parlament de Madrid haurien de reivindicar la sobirania dels valencians per defensar els nostres interessos per damunt de qualsevol altre interès, sense estar lligats a cap estratègia, fora de l´estricta defensa dels interessos dels valencians, llavors tindria sentit el que defensen. Tal vegada amb aquesta decisió les dificultats per formar grup propi serien majors, però cara al futur les hipoteques no existirien. A més un grup reduït en el grup mixt o fins i tot una sola persona amb caràcter i empenta „recordem a González Lizondo„ coordinada amb el treball des de les Corts valencianes i el Consell, podria jugar un important paper. La polèmica no hauria de ser si anar o no anar amb Podemos. Allò important és saber que pensen fer els valencians de Compromís elegits: si volen assegurar un grup regional per a ajudar a regenerar Espanya o ser més ambiciosos i promoure, com volem els sobiranistes valencians republicans, uns representants estrictament valencians amb clau sobiranista sense cap hipoteca que ens condicione el futur.
