Ahores d´ara es pot afirmar amb rotunditat que el principal problema que tenim els valencians és la falta de recursos per assegurar-nos un Estat de Benestar digne i evitar l´asfixia financera que pateix el Govern de la Generalitat. Son majors els impostos que paguem a la hisenda central que els diners que se´ns retornen per atendre les nostres necessitats (ensenyament, sanitat i protecció social), però també infraestructures, protecció del medi ambient, innovació, etc. El sistema de finançament autonòmic ens facilita uns recursos molt lluny de la mitjana de les comunitats autònomes i llunyíssim d´aquelles comunitats que tenen una renda per càpita semblant.

Doncs bé, recentment el Ministeri d´Hisenda a tornat a publicar els Comptes Públics Territorialitzats, ara corresponents a l´any 2012. Es tracta d´una mena de balances fiscals prou cuinades per a que el dèficit fiscal d´algunes comunitats autònomes no resulte escandalos. Malgrat això cal exigir la seua publicació com un exercici de transparència democràtica en un Estat que manté cert nivell de descentralització a la despesa publica.

No entraré ara i ací a explicar les diferències d´eixos comptes amb el sistema de balances fiscals emprat internacionalment, però si m´interessa insistir en el seu resultat. Hi han quatre comunitats autònomes que tenen dèficit fiscal amb l´administració central, és a dir que els impostos suportats són superiors a les transferències rebudes de l´Estat. Però sols hi ha una comunitat autònoma que presenta dèficit fiscal i es pobra, és a dir la seua renda per càpita se situa per baix de la mitjana espanyola, i és el País Valencià. El nostre problema ha quedat de nou evidenciat per un càlcul del Ministeri d´Hisenda del Govern central.

Malgrat això, el problema valencià és silenciat pels mitjans de comunicació d´àmbit estatal. He analitzat el tractament del càlcul dels Comptes Públics Territorialitzats per dos diaris, de diferent orientació i línia editorial: Expansión i La Vanguardia. I el resultat ha estat depriment. A les pàgines d´opinió del primer hi ha un article titulat «Finanzas autonòmicas» del dilluns dia 27 de juliol. Després d´indicar tot tipus d´objeccions al càlcul, cita les quatre comunitats autònomes que mantenen dèficit fiscal, i prou, la resta és dedica a la comparació entre Madrid i Catalunya, totes dues considerades com a riques, i l´atac als guanys que suposa el sistema foral que disfruten dos territoris, País Basc i Navarra, també dels més rics de l´Estat. De la singularitat valenciana, una comunitat autònoma pobra que aporta recursos a altres territoris més rics cap menció.

Respecte del segon mitjà de comunicació, a les seues pàgines d´economia del dimecres 22 de juliol, donen la noticia de la publicació dels Comptes Públics Territorialitzats, tot i centrant l´atenció a les diferències entre Catalunya i Madrid, continuant amb els criteris parcials que utilitza eixe sistema de càlcul, per a concloure amb la identificació de les comunitats autònomes més beneficiades: Extremadura, Canàries, Astúries, Andalusia i Galícia, però de la singularitat del cas valencià cap menció.

Amb eixes opinions publicades, serà difícil que el problema valencià siga percebut fora del nostre territori i pugam superar la imatge del malbaratament. Caldrà que Govern valencià, universitats, agents econòmics, socials i societat civil, centren els seus esforços per a que la resta de l´Estat conega el nostre problema abans que s´enceten les negociacions de reforma del sistema de finançament autonòmic.