Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

11 de setembre

Aquests dies passats, a propòsit de la commemoració de l´11 de Setembre a Catalunya, he pogut escoltar dir a Garcia Albiol, el candidat del PP, que es tractava del dia més trist de la seua vida política. I l´home té motius, probablement, per a dir el que ha dit, com en tenen altres polítics del seu partit quan proclamen que els actes cívics de la jornada «meridiana» han malbarat la diada catalana. Dient això, si més no, aquests malinterpreten el sentit dels actes fets a Catalunya, que tant es poden qualificar de memorables (record d´un passat), com de celebració (desig d´un futur). Perquè l´11 de setembre és, en principi, un dia trist en la memòria col·lectiva dels catalans, ja que recorda la dramàtica caiguda de Barcelona el 1714 sota les tropes borbòniques, però alhora és un comboi col·lectiu i il·lusionat que mira endavant i no endarrere. Perquè ells recorden una derrota històrica, però ho fan de manera alegre i festiva perquè no volen que una altra desgracia així es puga tornar a repetir enlloc. Mai més. L´11-S és un dia de trista memòria, però també de celebració futura, per als demòcrates. Per a tots els demòcrates del món, i no sols per als catalans. Perquè cap demòcrata no pot oblidar que un 11 de setembre de 1973 l´exèrcit del General Pinochet bombardejà el Palacio de la Moneda a Santiago de Chile, on hi va morir el president Allende i començà el tràgic extermini de persones que aquell colp d´estat va produir a Chile, però també que la democràcia finalment va ser recuperada. Com també recorde, perquè no l´oblidaré mai, l´impacte emocional que em produí l´11-S a Nova York, amb la caiguda entre flames i fums i pols i plors i pors de les Torres Bessones, i el que això suposà. Aquell dia tots sentírem l´impacte del terror islamista que encara estem patint, de lluny en forma de guerres, i de prop, ara mateix, amb el drama dels milers de refugiats que arriben de Síria. Un dia trist de recordar, certament, l´11 de setembre. Un dia, repetesc, que si bé no festeja res alegre en passat, just per recordar el dolor d´aquells que han patit derrotes o exilis arreu del món fabrica belles esperances de futur. Un dia on els demòcrates commemorem (és a dir, recordem col·lectivament) terribles desgràcies, per tal, però, que ningú no les torne ni a veure ni a viure mai més. Per això, en un dia com aquest, jo, demòcrata convençut, no puc ni vull deixar de sentir-me i voler-me solidari amb el poble somniador de Catalunya, com em sent també solidari amb el poble de Chile i amb el dels Estats Units. I si ells en fan una celebració, doncs m´apunte simbòlicament al comboi€ ni que siga de lluny.

Compartir el artículo

stats