Sembla que no hi ha hagut més remei: les pròximes eleccions del 27 de setembre es convertiran en plebiscitàries davant la persistent negativa dels governs espanyols de realitzar un referèndum per a decidir el futur de Catalunya i la seua relació amb l´estat espanyol, i pel reconeixement dels drets a poder desenrotllar-se com a nació amb tota la seua plenitud, així ho han declarat els partits independentistes i així sembla que ho està percebent la majoria de la població catalana.

Encara que els partits dinàstics diuen que no ho són, de plebiscitàries, aquestes properes eleccions a Catalunya, amb la boca petita entren plenament al joc dels partits independentistes en el moment en què els qüestionen la possibilitat d´encetar el procés secessionista només amb una majoria d´escons i no de vots. O en les constants amenaces de pèrdua de pertinença a la Unió Europea. O en l´enfonsament econòmic i financer. O en l´eixida, fins i tot, del sistema solar. I un llarg etcètera de terrorífics auguris. Amb tot això, s´està acceptant, de fet, la possibilitat d´un trencament definitiu amb l´Estat espanyol.

En els darrers anys s´han dut a terme antològiques mobilitzacions protagonitzades per una part molt significativa d´un poble, el català, que aspira a ser major d´edat, a poder determinar un camí col·lectiu sense la tutela exterior. I la darrera demostració de la força reivindicativa, pacífica i democràtica d´aquesta embranzida ha estat el proppassat 11 de setembre, en el qual la societat civil catalana ha aconseguit aplegar prop d´un parell de milions de persones cridant a l´uníson per la independència. Una reivindicació impulsada per centeners d´associacions i d´organitzacions de tot tipus, polítiques, culturals o esportives, al capdavant de les quals han estat l´Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, la veritable columna vertebral de la societat catalana.

A hores d´ara, tots els sondejos donen majoria d´escons als partits declaradament independentistes, però no de vots, que estarien a dos o tres punts del 50 %, uns resultats que permetrien tirar endavant la desconnexió amb Espanya, segons afirmen els seus partidaris. I per què es veuran en cor de fer aquest pas, tot i no obtenir la majoria de vots? Doncs, molt senzill, perquè consideren que la majoria de vots s´ha de computar quan hi ha un referèndum, que és la forma més nítida de decidir.

Però, davant la impossibilitat de realitzar-lo, l´única ferramenta que els ha quedat és unes eleccions plebiscitàries i, en eleccions, qui mana són els escons i no els vots, i si no mirem com ens està matxucant el PP amb molt menys de la meitat dels vots i una amplíssima majoria al parlament. I, sobretot, perquè hi ha una opció, com és Catalunya sí que es pot, que de segur aglutinarà una bona part de vot independentista que en un referèndum haguera tingut un pes decisori. I així es pot demostrar amb una prova ben contundent: l´assistència a la darrera diada, fins i tot, de candidats i candidates de les seues llistes.