He escoltat i llegit comentaris elogiosos sobre l´obertura al públic del Convent de Sant Domènec a la ciutat de València, segons he comprovat els dijous durant dues hores, el personal pot gaudir de la visita a la Capella Reial. El fet s´ha presentat com una mena de gest per part de les autoritats militars, quan no han fet més que donar compliment a la pura i simple legalitat. Efectivament, la Llei de Patrimoni Cultural Valencià preceptua que, per ta de fer possible el coneixement i difusió del nostre patrimoni, propietaris o posseïdors de béns immobles declarats BIC deuran facilitar la seua visita almenys quatre dies al mes amb horari predeterminat. Les autoritats militars han estat incomplint fins i ara, no hi ha, doncs, cap motiu d´elogi per complir la legalitat.
Visitar el patrimoni és un dret, i els poders públics són els primers obligats en fer-lo possible, com han portat a la practica algunes autoritats civils que ocupen palaus o edificis amb valor, un dret que obri al camí cap a l'estima del llegat cultural, que pot ser més o menys rellevant, però que és allò que tenim i ens dona identitat. Conèixer el patrimoni ens porta a l´estima i a la conservació, amplia les perspectives i les sensibilitats cap a la cultura. La realitat en aquesta qüestió ens mostra com una gran part d´eixe patrimoni és desconegut en part per què no se sol accedir de forma habitual.
Tenim experiències en la matèria, moltes d´elles positives, d´altres encara caldrà reivindicar el règim legal de les visites. En el rànquing dels incomplidors tindrien a l´Església, titular de facto d'un gran nombre d´edificis religiosos que són visitables sols pel culte, hi ha situacions especials, del Monestir de Benifassà, que sols pot ser-ho en una hora intempestiva i per un espai curt i un dia a la setmana, no ignore que és una clausura, però com en molts pot haver-hi un tipus de visites que no afecten la vida conventual. També hi ha edificis de titularitat privada que no tenen règim de visites. Cal reparar com els titulars dels BIC gaudeixen de l´ exempció de l'impost de béns immobles, i en prou casos han rebut ajudes públiques per la rehabilitació, per això estan obligats a permetre la visita.
Tornant al cas de Sant Domènec recordarem que l´edifici estos ocupats quasi en la totalitat per dependències militars, les quals podrien estar perfectament en altres immobles que no tenen el gran valor patrimonial, i no en un espai que està declarat Monument Nacional des dels anys trenta del segle XX i representa un ric patrimoni arquitectònic i històric. La visita setmanal, és més que insuficient, i el problema de fons és que tot el conjunt hauria de deixar de tindre ús militar i passar a ús cultural públic.
