Aquestes van ser les qüestions que ahir dia 6, els preveres de la Diòcesi de València van estudiar en una reunió que, presidida per l´arquebisbe de València, es va fer al Seminari de Montcada. 116 propostes relatives a temes com els horaris de les misses i de les confessions, fomentar la trobada amb creients d´altres religions o la relació amb les institucions, el Sínode de la Família, l´Any del Sant Calze i el de la Misericòrdia, la pròxima Trobada de Taizé a València, la Jornada de la Joventut o l´Itinerari Diocesà, com informava Levante-EMV i també la web de l´Arzobispado de Valencia.
Ignore si entre les propostes, suggerències i aportacions que varen fer els preveres valencians, es va tractar el tema de la llengua a l´Església Valenciana, però a la vista dels fets, no m´estranyaria que aquesta qüestió haguera passat per alt als nostres capellans. Oblidada o ignorada?
A les vigílies del 9 d´Octubre, data de naixement de l´Església Diocesana Valenciana a partir de la conquesta del rei Jaume I, els capellans valencians (amb poques excepcions) continuen actuant com si viviren a la diòcesi de Màlaga o a la de Salamanca: sense fer cap menció a l´anormalitat que una Església que té com a missió servir l´Evangeli en un Poble concret, margine totalment la llengua d´aquest Poble! ¿No recorden els nostres bisbes i preveres que l´Església ha de viure i fer present el missatge de Pentecostès? ¿No recorden els nostres pastors que l´anunci de la salvació a tots els pobles s´ha de fer en totes les llengües i en totes les cultures? No recorden els nostres preveres la Constitució Dogmàtica "Sacrosanctum Concilium" del Vaticà II?
Els Fets dels Apòstols ens parlen de la vinguda del Paràclit el dia de Pentecostès, on "Tots foren plens de l´Esperit Sant, i començaren a parlar en altres llengües, segons que l´Esperit els donava d´expressar-se (Ac 2:4)
Al llarg dels segles, i progressivament, s´ha anat predicant l´Evangeli als diversos pobles, en totes les llengües, de Zimbabwe al Japó i d´Alaska a Madagascar, Colòmbia o Iraq. En totes les llengües llevat de la llengua dels cristians del País Valencià. Desgraciadament l´Església Valenciana (?) continua menyspreant la llengua de Sant Vicent Ferrer i de Sor Isabel de Villena, d´Ausiàs March i de Joanot Martorell.
Va ser Sor Isabel de Villena, l´abadessa del convent de la Trinitat de València, qui en la seua Vita Christi (1497), narrava la vinguda de l´Esperit Sant en aquests termes: "E venint l´hora de tèrcia, foren recomplits de l´Esperit Sant, donant a ells gràcies e dons singulars, e excel·lent saber e ciència: e començaren a parlar totes llengües en singular estil, e eren entesos per tota nació".
És a tots els països (llevat del País Valencià) que l´Església s´ha inculturitzat, assumint la llengua i la cultura dels xinesos, els nicaragüencs, els nàmbyes, els japonesos, els irlandesos, els xilens o els alemanys. I és que com ha dit el papa Francesc en l´exhortació "El goig de l´Evangeli", l´Església "troba la manera que la Paraula s´encarne en una situació concreta" (E.G. 24). El papa, en aquest text, ens proposa "una opció missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial, esdevinguen un camí adequat per a l´evangelització del món actual" (E.G. 27).
¿I no és la llengua del poble el millor mitjà pastoral per fer arribar l´Evangeli? ¿Per què els valencians no podem celebrar la nostra fe amb normalitat? ¿Per què encara ara, la nostra llengua és marginada per l´Església?
El papa, en la seua exhortació, "El goig de l´Evangeli", ho expressa d´una manera molt clara, en dir que el Poble de Déu: "s´encarna en els pobles de la terra, cadascun dels quals té la seua cultura pròpia". I també: "Cada poble en el seu esdevenir històric, desenrotlla la seua pròpia cultura amb legítima autonomia" (E.G.115). I diu també: "En la inculturació, l´Església introdueix els pobles amb les seues cultures en la seua mateixa comunitat, perquè tota cultura proposa valors i formes positives" (E.G.116). I: "L´Església assumint els valors de les diverses cultures, esdevé la núvia que s´engalana amb les seues joies" (E.G. 116). I també el papa ens diu: "En aquests dos mil·lennis de cristianisme, una innombrable quantitat de pobles han rebut la gràcia de la fe, l´han fet florir en la seua vida quotidiana i l´han transmès segons els seus modes culturals". (E.G.116)
Si cada poble té la seua cultura, ¿per què la cultura dels valencians no és reconeguda per l´Església? ¿Per què als valencians ens obliguen a deixar la nostra llengua a la porta dels temples? ¿Per què els nostres capellans continuen marginant la llengua del Poble que han de servir?
El papa Francesc, amb una actitud de valentia, ens convida "a abandonar el còmode criteri pastoral del, "sempre s´ha fet així", i ens demana "ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l´estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats" (E.G. 33). I el papa recomana a cadascun dels bisbes, que "escolte tothom i no sols alguns que li acaricien les oïdes" (E.G. 31)
Per això, ¿no és hora que, entre els cristians valencians, l´Evangeli siga proclamat en la nostra llengua? ¿Fins quan ens impediran que Pentecostès arribe al País Valencià? ¿No és hora ja que els quatre bisbes valencians, amb valentia i audàcia, aposten per la litúrgia en valencià? ¿No és hora que l´arquebisbe Cañizares promoga i encapçale la recuperació de la nostra llengua a l´Església?
Entre les 116 propostes, m´agradaria creure que algun capellà, ahir, haguera posat sobre la taula el tema de la marginació de la nostra llengua a l´Església. I que s´haguera estudiat de cara a incorporar el valencià a les celebracions litúrgiques. Però a la vista de la indiferència dels nostres pastors (amb alguna excepció) per la cultura dels valencians, dubte molt que es tractara aquest punt a la reunió dels capellans, ahir al Seminari. I, de veritat, m´agradaria equivocar-me i que sí que s´haguera tractat aquesta qüestió.
