Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Lluís Meseguer

La «chanson» de Raimon

Entre els darrers esdeveniments que cal agrair, figuren les distincions de la Generalitat Valenciana del 2105, amb motiu del 9 d´octubre. La impressió és d´un vigor extraordinari, per la col·lectiva vinculació a l´Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol. I a un dels qui millor ha interpretat el país real en les darreres dècades: el delicat i contundent escriptor Rafael Chirbes. I, en general, a la idea mateixa, de reconéixer mèrits culturals, científics i esportius, sobretot, per part dels col·lectius desafavorits i desatesos. I la impressió es matisa i s´enriqueix quan, als mèrits, s´afig la condició d´ambaixada del país al món. En dos sentits: els de la projecció i els de l´exili. Fixem-nos en la distinció de l´exili interior d´un Josep Maria Morera, i la seua memòria dramàtica, tècnica i moral. O l´acollida a la memòria anònima de la defensa de la llibertat, amb el nom del brigadista José Ricardo Morales. I a la generositat incalculable del llegat de Josep Martínez Guerricabeitia, construït durant i després de l´exili. Tot això, marcat amb la música, explica el retorn a casa de Raimon, després del seu document inqüestionable durant dècades: «He passejat per València, sol». Per a fer la glossa de tal esdeveniment, voldria recordar que coincidí amb la mort d´un altre cantant, Leny Escudero, només una mica més vell que el nascut al carrer Blanc de Xàtiva, i amb una veu també de timbre i tessitura enèrgica. Com ell, el creador d´Al vent trobà a París -i abans a Barcelona, i després a Madrid, i a Nova York...- l´autèntic país: el de la música, la comunicació, la llibertat. Mentre ací, Raimon, o Ovidi Montllor, o tants altres -i per cert, també els cantants i artistes valencians que no hagueren d´emigrar- eren oblidats, interferits o, senzillament, no escoltats, ¿què significa per a la cultura francesa un Leny Escudero, exitós operari de la chanson, una de les germanes grans de la nostra «Nova cançó»? Escudero era fill d´exiliats de la Guerra d´Espanya, gitano per part de pare i de família materna de jueus conversos d´Auritzberri (Espinal, en Navarra). I la chanson francesa -una de les màximes manifestacions de la França i l´Europa contemporània- ¿qui la compongué, qui la cantà? Creadors o intèrprets nascuts o provinents d´Egipte, com Dalida, Claude François, Moustaki i Guy Béart. O Charles Aznavour, de família armènia. O Sylvie Vartan nascuda a Bulgària i origen armeni. De Bèlgica, com Jacques Brel o el pare de Johnny Halliday. O Edith Piaf, amb els avis materns bereber i italiana, o Serge Gainsbourg fill de pares jueus ucraïnesos, o Leo Ferré de Monaco i mare italiana, o Alain Souchon nascut al Marroc. O Georges Brassens, del Llenguadoc. A les seues escoltades chansons, en veus acollides i escoltades d´Europa, se sumen les de Raimon que una certa València oficial, sorollosament analfabeta, s´havia negat a escoltar.

Compartir el artículo

stats