Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El bell somni d´Ibèria

Dels resultats de les eleccions de Portugal, no se n´ha dit a penes res, i estan passant com si Portugal estiguera «plus ultra», vull dir, Atlàntic enllà. I no. El que està passant a Portugal mereix atenció. I reflexió. Per això m´he posat a somiar una alternativa de futur en positiu en clau ibèrica. I m´he dit: ¿Per que no parlem d´Ibèria? Parlem d´aquesta utopia històrica, d´aquesta hipòtesi política imaginada d´antic i no assajada recentment, ni massa reflexionada. Parlem d´una possible Confederació d´Estats Ibèrics dins de la Unió Europea i de l´euro. ¿Una solució provable, o improbable? ¿És possible una política ibèrica capaç de resoldre el conflicte secular entre una Portugal invisible, una Espanya unionista i una Catalunya independentista?

Qui sap si una confederació d´estats ibèrics no podria garantir una pluralitat política i civil, un plurilingüisme respectuós i civilitzat, i una administració compartida, i no cap monopoli cortesà i centralista. I qui sap si això no faria possible resoldre la demanda civil de Catalunya, i alhora evitaria una ruptura traumàtica entre les Espanyes. A més, potser sumaria Portugal a un futur engrescador, ibèricament compartit, i això podria sorprende i també interessar a la resta d´Europa. Una Ibèria confederada representaria la fraternitat històrica, la voluntat de viure junts dels distints pobles de la península ibèrica en Europa. Ben plantejat, podria ser un projecte capaç d´atraure les parts i els partits en conflicte, i tindria una lectura hispanista de futur estimulant en la gent jove, necessitada d´utopies que puguen fer reals projectes tinguts per impossibles.

¿Pot ser factible una Ibèria agermanada hispànicament? Jo llance la idea com a projecte utòpic i alternatiu, perquè sempre he estat més favorable a imaginar en positiu la vida (vull dir, a favor dels «sí» i no dels «no»). Sóc d´aquells als quals motiva i activa més fer que no desfer, construir que no destruir, compartir que no competir, que estima més l´abraçada que no la baralla. ¿No séria estimulant civilment aquesta alternativa iberista?

En ella cabria Catalunya com un estat nacional en companyia d´Espanya, de Portugal i també d´Euskadi; hi cabria resoldre les «anomalies» civils i lingüístiques que són Galícia, el País Valèncià i les Balears i ens trobaríem més Europa, més part consubstancial d´Europa, més ben harmonitzats per tindre alhora uns horitzons mediterranis i uns atlàntics. ¿És possible enraonar d´una Ibèria així? ¿Pot fer-se realitat aquest fraternal somni col·lectiu? ¿Qui té voluntat de reflexionar sobre la germanor ibèrica? Un bell somni a compartir!

Compartir el artículo

stats