Hui fa cinquanta anys s´acabà el Concili Vaticà II, després de quatre etapes en les quals els pares conciliars van debatre i aprovar els documents que van canviar la imatge de l´Església, en un camí d´aggiornamento o de renovació.

El Vaticà II va adreçar a la Humanitat uns missatges abans que els pares conciliars abandonaren aquella magna assemblea, per tornar a les seues diòcesis i així "anar a l´encontre de la humanitat per portar la Bona Nova de l´Evangeli del Crist i de la renovació de l´Esglésa".

El Concili, qualificat pels pares conciliars com un "moment únic", volia adreçar al nostre món, "en breus missatges i en un idioma més fàcilment entenedor", la Bona Nova del Regne.

El primer dels missatges anava adreçat "als governants", és a dir, a "a aquells que tenen en les seues mans els destins dels hòmens" i "a tots els dipositaris del poder temporal". A més de valorar l´autoritat dels governants, el Vaticà II reconeixia que els qui estan al front dels governs, eren els qui havien de ser "promotors de l´orde i de la pau entre els hòmens". A més, els pares conciliars demanaven als governants, el dret de l´Església a "la llibertat de creure i de predicar la seua fe; la llibertat d´estimar Déu i servir-lo", així com també el dret a portar als hòmens "el seu missatge de vida".

El segon del missatges del Vaticà II anava adreçat als "hòmens del pensament i de la ciència", que els pares conciliars anomenaven "buscadors de la veritat, exploradors de l´home, de l´univers i de la història". Els bisbes del Vaticà II, que també es reconeixen hòmens "a l´escolta de la veritat", manifestaven la seua sintonia per aquells investigadors que estan compromesos amb la recerca de la veritat: "Continueu buscant, sense cansar-vos, sense desesperar mai de la veritat". El Concili recordava als hòmens de ciència, que "pensar és, abans que res, un deure" i que la fe i la ciència estaven "al servei de l´única veritat".

El tercer missatge del Concili anava adreçat "als artistes", a aquells que "estaven compromesos amb la bellesa i que treballeu per ella". Els pares conciliars demanaven als "poetes i gent de lletres, pintors, escultors, arquitectes, músics, hòmes de teatre i cineastes", ja que amb el seu treball havien "ajudat a traduir" el missatge de l´Església "en la llengua de les formes i les figures, convertint en visible, el món invisible". El Concili recordava als artistes la necessitat que el nostre mon té "de la bellesa, per tal de no caure en la desesperança", i per això els demanava també que foren "guardians de la bellesa en el món".

El quart missatge, el Concili l´adreçà a les dones, "la meitat de la immensa família humana", en el seu paper de "reconciliar els hòmens amb la vida" i de "vetlar pel futur de la humanitat". El Vaticà II valorava la missió de les dones, que saben fer "la veritat, dolça, tendra, accessible", i que tenen la responsabilitat de "salvar la pau del món".

El cinquè missatge anava adreçat "als treballadors i treballadores de tot el món". L´Església reconeixia els seus "sofriments, lluites, esperances", així com "els immensos serveis que feu al conjunt de la societat". Els pares conciliars recordaven en aquest text el papa Joan XXIII que va saber mostrar l´amor de l´Església "pels treballadors, així com per la veritat, la justícia, la llibertat, la caritat", que són el fonament de la pau. Tot i que en el passat hi hagué un recel cap a l´Església per part del món obrer, ja era l´hora de la reconciliació.

Els sisè missatge va ser adreçat "als pobres, als malalts, a tots els qui sofreiexen", a qui l´Església els oferia "l´única veritat capaç de respondre al misteri del sofriment: la fe i la unió a l´Home de dolors, a Crist". A més de recordar que Jesús no va suprimir el dolor sinó que el va assumir, el Concili encoratjava els qui sofrien amb l´acompanyament i la proximitat de l´Església, ja que eren "els preferits del Regne".

L´últim dels missatges que el Concili adreçà al món, va ser dirigit als jóvens, que rebrien "la torxa de mans dels majors". El Vaticà II afirmava que els jóvens, "recollint el millor de l´exemple i de l´ensenyament dels pares i dels mestres, aneu a formar la societat del demà". El Concili reconeixia que eren els jóvens els qui construirien una nova societat, i per això els demanava que eixa nova societat estiguera fonamentada en el respecte a "la dignitat, la llibertat, el dret de les persones". Els Pares conciliars també demanaven als jóvens que no es deixaren seduir a "les filosofies de l´egoisme, del plaer, de la desesperança i del no-res", i que enfront de l´ateisme, "sabreu afirmar la vostra fe en la vida i en allò que dóna sentit a la vida: la certesa de l´existència d´un Déu just i bo". Finalment el Vaticà II demanava als jóvens que no es deixaren portar "pels instints de la violència i de l´odi, que engendren les guerres", sinó que foren "generosos, purs, respectuosos i sincers", per així "edificar, amb entusiasme un món millor que el dels vostres avantpassats".