Un fallit negoci d´arbres ha estat notícia periodística. També el Govern valencià ha anunciat una modificació de la llei que regula l´activitat urbanística i el paisatge. Deixant, doncs, de costat les anècdotes, crec que aturar-se una mica. En relació amb el primer tema, el dels arbres, recordaria com a l´any 2006 entrà en vigor la Llei de Patrimoni Arbori, la qual assignava deures a ajuntaments i al Govern valencià en relació a la seua protecció i catalogació, creant-ne „sobre el paper„ un òrgan encarregat de l´avaluació i el seguiment de l´aplicació de les normes protectores del patrimoni arbori valencià. Podem llegir que es volia aturar «la degradació i la desaparició d´este patrimoni arbori» apostant per una assistència continuada. No em consta que l´esmentada avaluació s´haja fet pública; sols de forma puntual s´ha parlat d´arbres quan s´han produït fets irregulars com serien les tales irregulars o ara aquestos dies el cas del fallit negoci dels arbres.

Han passat deu anys, període més que raonable per poder valorar els possibles resultats o elaborar plans. Tinc, però, l´impressió de que tant els que ens han governat durant vint anys com els seus opositors, avui titulars de les competències, no han fet gran cosa, o almenys no han mostrat públicament interès. És cert que no soc un expert, però el tema m´interessa com ciutadà, i considere que sense urgències però de veritat el tripartit deu dir quelcom mostrant altre tarannà.

Passem al tema de territori i paisatge, que te prou a veure amb el punt anterior. La llei s´ha reformant sistemàticament sense, al meu entendre, resultats positius. De segur que cal canviar prou coses, especialment resulta més que qüestionable la figura del agent urbanitzador, causa de tantes irregularitats i injustícies, al donar facultats excessives als promotors privats dels PAIs.

He tractat de trobar informació sobre que punts es vol canviar, o sobre els aspectes més reformables pel nou Govern del canvi i no he arribat a aclarir-me. L´informació que he vist parla més d´intenció genèrica, però no de la matèria, ni dels arguments. Cal esperar que el procés siga aquesta vegada més obert i participatiu, especialment que almenys puga haver-hi un cert debat i no es limitem a llegir la simple crònica parlamentària de les discussions a les Corts.