Enguany és el primer Dia Mundial del Medi Ambient que celebrem amb el nou govern, i té un significat i una transcendència que van més enllà d'una efemèride al calendari. Des del Consell expressem a diari una sòlida autoexigència amb el futur del medi ambient al nostre país perquè som conscients que de res ens valdrà créixer si ho fem sense mirar el terra que xafem.
Després d'anys als quals el nostre patrimoni natural ha sigut sistemàticament menyspreat, hem d'alçar la hipoteca mediambiental heretada per un creixement en el que l'entorn i els recursos naturals es consideraven material fungible en una política mediambiental curtplacista que ens ha deixat un deute amb el territori que ara cal pagar.
És un procés llarg, però que estem decidits a portar endavant. Cal retornar la dignitat a les marjals, al litoral, als rius, als boscos, a una biodiversitat única a Europa: només cal pensar que tenim el doble o fins i tot el quàdruple de plantes que alguns països del continent, com Bèlgica o Irlanda. No hi ha altre museu com la natura valenciana, i estem treballant de valent per a que la seua protecció no siga només paper banyat.
Som també conscients que les nostres muntanyes aniran sempre de la mà del desenvolupament rural, i per això no abandonarem mai l'interior a la seua sort, perquè sense la seua gent el territori és només un mapa, no un lloc. La millor garantia de la supervivència del bosc, que és molt més que fusta, són els pobles vius i habitats de l'interior valencià, i el meu compromís personal és oferir un futur digne i pròsper als qui volen fer de la muntanya sa casa.
Vivim, és ja innegable, en un context de canvi climàtic, que ens obliga a ser més eficients i utilitzar millor els recursos al nostre abast, però també a canviar d'hàbits i costums. No ens podem permetre continuar com fins ara, de braços creuats, una actitud perillosa i irresponsable que ens ha costat anys de retard respecte als nostres veïns europeus. Hem d'actuar i hem de fer-ho ja, i és per això que el Consell s'ha compromès a enllestir una llei de canvi climàtic abans del final de la legislatura, alhora que revisa una estratègia valenciana contra el canvi climàtic que siga coherent, eficaç i realista. El nostre objectiu prioritari és reduir les emissions d'efecte hivernacle i encaminar els passos de la Comunitat Valenciana cap a una economia baixa en carboni i, alhora, mitigar els efectes que ja està provocant l'escalfament global en un territori tan vulnerable com el valencià.
Gestionar millor els nostres ecosistemes és una de les claus per a reduir l'impacte i poden ser a més uns valuosíssims aliats per a disminuir riscos naturals i capturar carboni. L'aposta per les energies renovables i l'ecoeficiència, a tots els nivells, són i seran peces centrals del nou model productiu, urbanístic i territorial que estem desplegant. La recerca científica i la innovació tecnològica són cabdals per a aconseguir-ho, perquè no hi ha societat avançada si no és del coneixement, i estic segur que la creació de la futura Agència Valenciana d'Innovació suposarà una espenta decidida cap al canvi de model.
De la mateixa forma, assumim el repte d'impulsar l'educació ambiental: si volem construir un futur que perdure hem de començar per preparar amb les millors ferramentes de què disposem les persones que hi viuran, perquè el territori és un préstec que ens han fet els nostres fills i nets. Lluitar contra el canvi climàtic, no ho oblidem, és també lluitar per un món millor, per a ells i per a nosaltres, i encara no és tard per a fer-li front. Potser esta generació té més obligació que cap.
És sens dubte un repte sensacional, però podem i devem transitar una via valenciana cap a la sostenibilitat, d'inspiració europea i de caràcter clarament mediterrani, i a la qual el medi ambient no siga mai un cost sinó sempre una oportunitat. És la ferma intenció d'este govern demostrar que apostar pel medi ambient és fer-ho també per una eixida de la crisi justa, solidària, igualitària i democràtica. Un xicotet país mediterrani com el nostre, ple de gent treballadora i creativa, serà de ben segur capaç d'obrir nous camins cap al desenvolupament sostenible, des de l'esperança i amb un anhel d'un futur que serà, de ben segur, millor.
I ho farem, com n'estic segur, tots junts, des de l'estima per les nostres arrels, amb una agulla feta d'argila i un fil verd olivera per a cosir-nos el país alhora que el redescobrim.
